El nom fa referència als pesos que regulaven el rellotge del campanar de l’església Sant Pere. Al llarg dels anys, l’indret ha mantingut l’antic article salat ’es’ i del conjunt n’ha nascut el topònim Espilons.
Els Espilons era també lloc de pas de l’antic camí que pujava a Montserrat provinent del camí ral de Barcelona a Manresa. Dels Espilons és destacable la casa aixecada sobre l’arc de pas, de clares reminiscències gòtiques.
La llegenda popular explica que en els Espilons hi ha enterrada la mà d’un gegant que espanta la mainada que hi passa.