Ressenya històrica

Població situada a 155 m d’altitud, a la riba dreta del riu Llobregat, al costat de la carretera d’Abrera a Manresa (C-55). Està construïda esglaonadament en el vessant de migjorn de la serra de Canfranc. De Monistrol de Montserrat sortia un dels camins rals per a pujar a Montserrat. Les primeres notícies de Monistrol de Montserrat, amb el nom de Monasteriolum, no consten fins l’any 942 en un document de compra que fa Cesari, fundador i primer abat de Santa Cecília.

La població pròpiament dita no es forma fins el segle XIV al costat del pont sobre el riu Llobregat i del palau prioral. Precisament va ser sota el priorat de Bernat Escarrer (1300-1322) que s’inicià la construcció del pont, que es finalitzà, juntament amb el palau prioral, essent prior Jaume de Vivers, primer senyor feudal de Monistrol (1348-1375). El pont va ser construït per facilitar el pas dels pelegrins que anaven a Montserrat, que fins aleshores es veien obligats a passar el riu Llobregat amb una barca.

L’acabament de les obres coincideix amb l’arribada a Monistrol de la pesta negra, que comporta una disminució important de la població: de 158 fogatges el 1358 es passa a 97 el 1378. Durant el segle XV Monistrol viu una profunda crisi, de la qual surt el segle següent, sobretot gràcies a la febre constructora d’aquest període. En el segle XVII, Monistrol viu un notable creixement urbà, que té com a punts culminants la creació de la Plaça Pública, la Casa de la Vila i la Font Gran.

Durant el segle XVIII, Monistrol experimenta un creixement demogràfic gràcies al aspecte parcial de Monistrol de Montserrat des del peu de la muntanya.

L’any 1787 s’arriba a la xifra de 1.341 habitants. La industrialització del segle XIX arriba també amb força a Monistrol, fet que produeix un nou augment de la població, que se situa a 2.332 habitants a finals de segle. L’increment de l’activitat tèxtil i les obres que es fan entre 1920 i 1930 per fer arribar a Monistrol de Montserrat la carretera de Manresa i els Ferrocarrils Catalans dóna una nova empenta a la vila, que arriba a 3.497 habitants l’any 1935. Aviat, però, els estralls de la Guerra Civil fan minvar el nombre d’habitants, que es redueix fins a 2.299 l’any 1950.

La represa de l’activitat industrial, l’arribada a finals dels anys cinquanta d’una onada immigratòria procedent del sud d’Espanya, la instal·lació de noves indústries i l’augment de visitants al monestir de Montserrat, amb la consegüent necessitat de personal per a atendre’ls amb tots els serveis, han retornat a Monistrol un ritme estable d’activitat, que obre bones perspectives amb vista al futur més immediat. Davant de Monistrol de Montserrat tenim la Bestorre, una torre de planta circular, feta amb carreus d’aparell mitjà i ben escairats, que es pot datar de finals del segle XI o principis del XII.

Actualment té un fragment de mur dret i un altre de caigut que s’aguanta en el primer, perquè durant la Guerra de Successió, l’abat Manuel Marrón la va fer volar pel temor que els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria no s’hi fessin forts.