La Festivitat de Sant Sebastià i el Ball del Bo-Bo

Aquesta festa té les seves arrels en el fet de que entre els segles XIV i XVII la població de Catalunya en general i la monistrolenca, en particular, va patir diverses epidèmies de pesta negra que van arribar a provocar la mort d’un sector important de la població.

Ja que no existia cap remei mèdic, el fet de demanar la intercessió dels Sants i l’Església es va convertir en habitual a les nostres terres.

D’aquí ve l’origen de la devoció dels monistrolencs a Sant Sebastià, molt venerat a tot arreu, com a guaridor de la pesta i altres mals infecciosos.

El dia 20 de gener, al matí, la Junta de Sant Sebastià amb el Porrer i l’orquestra anirà recollint a cada un dels administradors per anar a l’Ajuntament a buscar la senyera de l’Associació. Tot seguit, tots junts, acompanyats per les autoritats assistiran a l’Ofici Solemne. Acabada la missa es canten els Goigs de Sant Sebastià. Després es dirigeixen a la plaça del Bo-Bo on es convida als veïns a la processó i al ball.

A la tarda es torna a recollir als Administradors i juntament amb les autoritats es dirigeixen a l’església des d’on partirà la processó amb la imatge del Sant.

El Porrer i el Prior van a buscar la noia soltera que serà presentada per primer cop al refresc. A les 8 del vespre comença el ball.

El Ball del Bo-Bo

El ballen tres parelles, els administradors, dues de casades que reben el nom d’Abat i Batlle, i una de soltera amb el nom de Prior.

El ball té diverses parts:

• Presentació de les dones que donen tres voltes a la plaça acompanyades del Porrer.
• Presentació de les parelles una a una, que agafades de la mà donen tres voltes més.
• Repartiment dels dons concedits pel Sant: els dos membres de la parella van espargint amb les mans, com si sembressin i als acords de la música donen una volta sobre si mateixos.
• Sardana com a senyal de joia pels favors rebuts.

Aquesta cerimònia es fa tres vegades i, després de la segona, són proclamats pel Credencer (persona encarregada de portar el llibre de l’administració de la festa, anomenat del credencer, que data de l’any 1797) els administradors escollits per l’any següent, a la pregunta:

—Bo??

A la que tothom respon, si la proposta els sembla bé:

—Bo!!

I d’aquí el nom d’aquest ball.