Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimecres, 18 d'Octubre de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 9h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTíCIES  

Zoile Gibert. Sacerdot i cronista a cavall dels segles XVIII i XIX

01/03/2005No podem precisar les dates de naixement i defunció però sabem que l’any 1824 encara era viu ja que d’aquest any és datat el manuscrit que ell va titular "Notícia de les antiguitats de la vila de Monistrol de Montserrat". Personatge il·lustrat, pertanyia a la influent família Gibert que donà durant anys governants i homes de lleis a la vida de la vila. Com a membre de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Pere de Monistrol, va mantenir una postura d’enfrontament amb la comunitat benedictina de Montserrat, arran de la pretensió d’aquesta d’esdevenir abadia "nullius", és a dir no dependent de cap bisbat i poder així exercir les potestats de bisbe en les parròquies que havien estat sota la seva jurisdicció feudal: Monistrol, Marganell, Collbató i El Bruc. En aquest afer Gibert s’havia mostrar sempre partidari del bisbat de Vic que volia retenir sota la seva jurisdicció el monestir i l’antiga baronia. Una sentència arbitral va dictaminar que Vic perdés la jurisdicció però que Montserrat no pogués ser abadia-bisbat i passà la jurisdicció eclesiàstica al bisbat de Barcelona, al qual encara pertany Monistrol.

Gibert va deixar per a la posteritat alguns escrits que els temps ha convertit en cròniques de la seva època. Unes cròniques apassionades que expliquen el pas dels francesos per Montserrat i per Monistrol amb la participació d’un parent seu, capità de les forces antifranceses, o que ens donen notícia de l’heroi monistrolenc de la guerra de successió Xancó Janer, o ens enumera les confraries religioses o ens explica com era la torre de defensa situada a tocar l’ermita de Sant Antolí.

Aquests treballs, Zoile Gibert els va fer perquè quedessin per a la posteritat. L’explicació que en dóna a l’inici de la "Notícia de les antiguitats" és ben clara, i curiosament ben aplicable a les acaballes del segle XX. Gibert diu que s’ha decidit a escriure perquè "Lo veure lo poc afecte que avui dia hi ha en saber les antiguitats d’esta vila, mobliga posar mà a la pluma i segons lo que he llegit, vist i comprès, donar alguna notícia, perquè en la posteritat pugan prendre alguna llum los que vindran i instruir-se, perquè les coses segons los temps prenen diferents semblants". La font de Zoile Gibert són les històries que ha "oït als vells d’esta vila, part ho he llegit en escritures antigues i finalment part perquè jo ho he vist amb mos propis ulls".

La poca do*****entació que ens ha arribat del que va escriure Zoile Gibert és suficient per veure que es tracta d’un saberut i molt coneixedor dels ressorts del poder a Monistrol i a Montserrat. Gibert és part activa en les situacions que descriu. No és pas un membre de la historiografia científica, ni s’ho proposa. Ell dóna la seva visió particular de la jugada. Però això no és pas dolent. Gibert era crític amb el poder establert. La seva llarga referència dedicada a Xancó Janer ens mostra un Gibert poc afecte o gens a la causa borbònica, i les seves llargues referències a Montserrat ens delaten clarament un Gibert enfrontat al monestir. És l’altra cara de la moneda que ens permet contrastar. A vegades també cau en l’error, però això no ens el fa pas menys interessant, ans tot el contrari ens acosta el personatge a la categoria dels humans.

Llàstima que encara no s’hagi trobat la ingent do*****entació desapareguda dels arxius familiars de Cal Gibert, de ben segur que tindríem més notícies d’aquest prevere litigant i incòmode. Atès que la seva família va ostentar la notaria de Monistrol, aquesta do*****entació també és d’una gran importància per conèixer molts dels aspectes de la vida econòmica i social de la població.

Per acabar, cal destacar que Zoile Gibert escriu en català. Un català acurat i exquisit, remarcable pel fet que la nostra llengua havia estat deixada de banda en els estudis superiors i sotmesa a l’expoli dels vencedors que amb el decret de Nova Planta auspiciat per Felip V van imposar la uniformitat de Castella als antic territoris de la corona catalano-aragonesa. Gibert va ser una d’aquelles anelles de la llarga cadena de gent que va continuar escrivint en català i que van posar els fonaments per la represa lingüística i cultural de mitjans de segle XIX; una represa que va eclosionar amb els moviments romàntics de l’últim quart de segle i principis del XX.

Autor: Salvador Redó i Martí

Publicat: www.esquerra.org/monistrol/



  tancar històric  

Diputació de Barcelona