Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimecres, 26 d'Abril de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

El franquisme va aplicar penes lleus als Mossos d’Esquadra als anys 40

17/03/2005Jordi Capdevila
BARCELONA

Un estudi de Manel Risques de la repressió franquista sobre els Mossos d’Esquadra després de la Guerra Civil do*****enta com va ser més lleu que la patida pels militars i guàrdies civils republicans.

L a descoberta de la plantilla completa dels Mossos d’Esquadra que hi havia el 1938 i l’estudi dels processos contra 96 membres del cos a la postguerra ha permès a l’historiador Manel Risques fer noves aportacions sobre la repressió franquista al cos policial de la Generalitat i descobrir aspectes de l’evolució dels Mossos durant la Guerra Civil. El resultat de les seves investigacions es condensa en el llibre Identitat democràtica o tradició espanyolista? La repressió sobre els Mossos d’Esquadra a la postguerra, que acaba de publicar Edhasa i que va ser presentat ahir al departament de Justícia i Interior de la Generalitat, que ha patrocinat el volum.

Risques explica que, fins a la República, els Mossos d’Esquadra sempre havien estat fidels a la tradició secular del cos, originat en l’Espanya absolutista de Felip V. Era una força nascuda per defensar l’absolutisme, la monarquia i l’espanyolisme. La República i l’Estatut van fer que anés canviant cap a una força de defensa de la Generalitat, però després dels fets del 1934 va tornar la mateixa tradició, ja que va ser dirigida pel capità militar Lizcano de la Rosa, un dels principals implicats en la insurrecció militar franquista a Catalunya, i que va reivindicar la tradició en clau espanyolista dels Mossos basant-se en el seu origen borbònic.

Espanyolisme superat

Quan va fracassar la rebel·lió militar, hi va haver un cert desconcert, però poc després van passar a defensar la Generalitat, especialment en missions de defensa del Patrimoni, amb ordres concretes d’impedir la violència de les forces revolucionàries, com es demostra en la defensa del monestir de Montserrat, explica Risques.

Després dels fets de maig del 1937 "es configura com a força policial vinculada a la presidència de la Generalitat, molt propera a ERC i al PSUC".

Ara bé, quan el cos dels Mossos és dissolt el 1939 en ser abolida la Generalitat, "la majoria dels mossos que hi havia estaven identificats amb la Generalitat, però una minoria tenia els seus dubtes", explica Risques. Uns dubtes que van començar el 1936, quan ja es va actuar contra 14 caps i mossos que havien tingut una actuació dubtosa el 19 de juliol. Van ser depurats del cos i es van quedar sense feina, però la van recuperar el maig del 1937. "També 3 mossos van ser assassinats en aquestes dates, alguns per comitès locals", explica Risques. Al final de la guerra tampoc era un cos unànime de defensa de la Generalitat, ja que en l’estudi dels processos contra els acusats l’historiador troba que "alguns mossos van declarar contra els seus excompanys. Hi va haver revenja. Això indica que quedaven mossos que provenien de la tradició espanyolista i monàrquica dels orígens".

El llibre analitza el procés contra el tinent coronel Fèlix Gavarri, el capità Manuel Hervàs i els tinents Jaume Bosch i Guillermo Escudero.

Tots van ser condemnats a penes de presó i van sortir en llibertat provisional o van ser indultats pels volts del 1944. Els tres primers van ser detinguts entre 1946 i 1947 i sotmesos a un procediment sumaríssim amb més d’un centenar d’antics militars republicans, policies i guàrdies civils acusats de formar part de l’organització clandestina Agrupación de Fuerzas Armadas de la República, que va acabar amb penes de presó.

El fet que els comandaments i els mossos processats després de la Guerra Civil rebessin penes relativament lleus és perquè els franquistes van considerar el cos com "de segon ordre". En canvi, els caps de la Guàrdia Civil i l’exèrcit que es van mantenir fidels a la República van ser executats. "Van ser considerats traïdors, una traïció que va provocar la derrota el 36 del Movimiento Nacional i culpables de la Guerra Civil", rebla Risques.

Avui Edició Digital 17/12/2003



  tancar històric  

Diputació de Barcelona