Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimecres, 18 d'Octubre de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 9h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTíCIES  

Joan Pau II i Catalunya

04/04/2005La missa a l’estadi de Barcelona fou fonamentalment en castellà, amb una petita part del sermó en català, com ho havia fet a Montserrat. No obstant això, els espanyolistes s’irritaren molt perquè, per seguir rutinàriament el projecte de Montserrat, el cànon es va recitar també en llatí. Cal tenir en compte que no va poder ésser l’episcopat català qui preparés el viatge del Papa sinó l’episcopat espanyol, que el van supervisar i marcar de molt a prop.

Se sap confidencialment que un canonge i un laic catalans, molt coneguts eclesialment per llur catalanitat, van presentar un projecte de discurs al Papa en català, però amb la versió polonesa i italiana perquè se’n fes cabal. L’intermediari fou el cardenal espanyol Martínez Somalo, tan destacat a la cúria romana pel seu espanyolisme i anticatalanisme militant, bé que de vegades dissimulat (va fer un discurs en català durant el darrer congrés litúrgic de Montserrat).

Evidentment no va fer cap cas del projecte que li feia arribar el clergue català, que coneixia per haver treballat a la secretaria d’Estat.

Un dels punts de fricció i que ha mogut campanyes, cartes i articles a la premsa, gestions del president de la Generalitat i dels bisbes catalans, és la tradicional salutació que fa Joan Pau II per Nadal i per Pasqua. Entre la llarga cinquantena de llengües que Joan Pau II empra, n’hi ha que la parlen només algun centenar de milers de persones, com el maltès, el sòrab o lusacià, el romanx i el luxemburguès. Solament durant el Mil·lenari de Catalunya, per Nadal, i l’any següent, per Pasqua, el Papa va usar el català en la seva salutació al món. Aquell 1988, coincidint amb el Mil·lenari, hi va haver una pelegrinació de catalans a Roma. El president Pujol hi va ésser i lliurà a Joan Pau II una Gran Enciclopèdia Catalana i el Papa va fer una gran part del discurs en català. Els intents posteriors perquè fes aquest gest d’emprar el català en dates assenyalades han fracassat, tot i que el govern andorrà, que representa un Estat independent, ho va demanar. Els experts diuen que, com que la Santa Seu es mou diplomàticament per Estats, aquesta petició l’hauria de fer l’episcopat espanyol, dominat per bisbes que miren amb mals ulls la voluntat d’autonomia de l’anomenada Tarraconense: els set bisbats catalans, amb la col·laboració de Barcelona. O la petició també tindria força si vingués del govern espanyol.

Hi ha altres fets favorables que demostren la voluntat del Papa i d’algun alt dignatari vaticà per tenir en compte el fet diferencial de Catalunya. Per exemple, el nunci Mario Tagliaferri en totes les consagracions de bisbes catalans i actes pastorals a Catalunya va fer els discursos íntegrament en català, com ho ha fet quasi sempre l’actual nunci monteiro. El cardenal Casaroli, quan va venir a Barcelona, essent secretari d’Estat, va adreçar-se al president de la Generalitat en un discurs en català, fet totalment insòlit perquè tenia una inequívoca lectura. En la beatificació dels beats Francesc Coll i Josep Manyanet, el Papa va dir-hi algunes frases en català. I en la proclamació de la santedat d’Enric d’Ossó, a Madrid, va llegir tot un full en català, amb gran sorpresa del públic, aliè del tot al fet català.

Però sabem confidencialment que polítics nacionalistes de Tarragona i Barcelona havien pressionat la Santa Seu.

No obstant aquestes contradiccions, com que Joan Pau II és polonès i ha vist l’esquarterament del seu país i de pobles propers per nacionalismes agressius, en un discurs a la UNESCO (juny de 1980) va defensar la nació com a ens que s’expressa sobretot a través de la llengua i la cultura i va elogiar, per exemple, "la cultura d’aquells pobles antics que no han cedit quan s’han trobat en confrontació amb les civilitzacions dels invasors". I hi defensà "la sobirania fonamental que té cada nació en virtut de la seva pròpia cultura". En el seu missatge als estonians declarà: "Estònia, per fi, pot tornar a ser ella mateixa. Torna a la seva llengua, al seu geni, a les seves institucions" (10 de setembre 1993).

En el discurs a les Nacions Unides (octubre de 1995) Joan Pau II diferencià els nacionalismes agressius i totalitaris (el cas de Bòsnia encara cremava) del "nacionalisme d’amor a la pàtria" que no vol perjudicar les altres nacions.

Tanmateix la força considerable i l’acció política anticatalanista dels espanyols de la cúria romana, dels bisbes espanyols i del nunci Lajos Kada, i el recel de certs sectors eclesials catalans envers el Papa han enterbolit les relacions entre Joan Pau II i Catalunya.

En els darrers quatre anys, Joan Pau II ha dit paraules en català en alguna beatificació, tot i que els cardenals Rouco i Somalo no hi tenen cap interès. I el cardenal Carles no juga la carta de la Tarraconense en la qual, per aigualir-la, ha aconseguit situar-hi tres bisbes de ben escàs arrelament a la província eclesiàstica.

La romanitat secular de Catalunya, de la qual hi ha tants exemple, el darrer dels quals seria l’esposició Germinabit a Roma (2001) de llibre religiós en català, no ha servit de res. Des de la mort del cardenal Jubany l’Església catalana (sic) ha perdut molt de pes i no té líders, la qual cosa fa que els cardenals espanyols dominin la situació amb les seves poderoses influències.

Totes aquestes interferències espanyolistes han privat que les relacions entre joan Pau II, un polonès nacionalista, i Catalunya hagin estat càlides i diàfanes.

Publicat: Avui Edició Digital



  tancar històric  

Diputació de Barcelona