Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimecres, 16 d'Agost de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

El president vingut de l’exili

15/04/2005• El seu retorn va significar la continuïtat institucional de la Generalitat

RAFAEL PRADAS
BARCELONA

El dia 23 d’octubre de 1977 va ser molt especial perquè va tornar el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas. Pero també va ser exemple clar de les contradiccions i dificultats de la transició.

Abans que Tarradellas pronunciés el seu famós "Ja sóc aquí" es va
desenvolupar una intensa activitat política, espessament subterrània.

Josep Tarradellas, conseller de la Generalitat durant la guerra, va ser elegit president de la institució a l’exili el 1959 i durant gairebé 20 anys va ser garant de la seva legalitat. Tancat en un casalot de Saint- Martin-le-Beau, a prop d’Orleans, Tarradellas no va voler formar cap Govern a l’exili. Recelós davant els moviments de masses, les seves relacions amb els partits van ser difí- cils, en especial amb el PSUC i amb CDC. Va ser molt crític amb el pes excessiu, segons ell, de Montserrat i del catolicisme en la vida catalana. Dur, ferm i formalment encantador, Tarradellas posseïa molta informació de tot el que s’esdevenia al país.

Símbol de la ruptura

Al morir Franco, Tarradellas va reclamar l’amnistia i el restabliment de la Generalitat, i es va entrevistar amb el Consell de Forces Polítiques (creat el 1975), que exigia constituir un Govern provisional de la Generalitat a partir dels principis de l’Estatut del 1932. Més tard també ho va fer amb l’Assemblea de Catalunya.

Pero l’arribada d’Adolfo Suárez al poder i les eleccions del 15 de juny de 1977 havien de canviar el panorama. És ben cert que, inicialment, Suárez proposava una Mancomunitat i un Consell General que alguns sectors del nacionalisme català ja contemplaven amb bons ulls.

Jordi Font, llavors dirigent del PSC, ho valora així: "El teló de fons després de les eleccions del 15-J és que a Catalunya va guanyar la ruptura i a la resta d’Espanya la reforma. A partir d’aquí, els processos es van barrejant i es fan complexos. Al marge de les simpaties personals, Tarradellas era el símbol de la ruptura, perquè era la continuïtat institucional de la Generalitat republicana, la Generalitat a l’exili".

En una jugada inesperada, Adolfo Suárez es va entrevistar amb Tarradellas a Madrid (on va arribar en un avió especial amb el diputat d’UCD i periodista Carles Sentís), el mateix juny del 1977. "Suárez sabia que havia de transigir davant la rotunditat dels resultats, però va jugar a atenuar la victòria de l’esquerra, i a això s’hi va apuntar més d’un", subratlla Font. "Per sobre de tot --continua l’antic dirigent socialista-- es va conquistar la continuïtat constitucional, la Generalitat, no qualsevol succedani".

L’arribada de Tarradellas a Barcelona va resultar tot un esdeveniment. Desenes de milers de ciutadans el van rebre apoteòsicament a l’aeroport, Montjuïc i la plaça de Sant Jaume.
Tarradellas constitueix un símbol de l’exili que acabava. Es calcula que 500.000 persones van travessar la frontera els últims dies de la guerra civil, però la majoria no van tornar mai a Espanya. Molts van emigrar a Amèrica, i altres es van quedar a Europa. Gairebé tots van seguir defensant els seus ideals republicans. Com Tarradellas, que el 1980, quan va cedir el poder al primer president democràtic de la Generalitat recobrada, Jordi Pujol, va ser elevat a la categoria de marquès pel rei Joan Carles. Paradoxes.


Noticia publicada a la pàgina 35 de l’edició de 4/15/2005 de El Periódico

  tancar històric  

Diputació de Barcelona