Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Divendres, 18 d'Agost de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

IGNASI DOMÈNECH i PUIGCERNÓS

26/04/2005La primera meitat de la vida d’Ignasi Domènech, un home inquiet, és una successió de trasllats i d’ experiències entorn de les cuines. Des de la Manresa natal, on va viure fins als catorze anys amb la seva familia materna, que regentava la Fonda del Centro, també anomenada Cal Nasi, al carrer del Born, se’n va anar a Barcelona.

Després de passar temporades a diversos establiments d’aquesta ciutat, va retornar al Bages, concretament a la fonda de Monistrol; més tard s’intal·laria a Puigcerdà, a les cuines de l’Hotel Europa. Amb divuit anys decideix marxar a Madrid i d’allà a Burgos, on dóna les seves primeres classes de cuina.

Abans d’un any, el trobem a París on treballa en diferents i importants restaurants, el fan membre de la Societat de Cuiners de París i se li presenta una gran oportunitat com a cuiner de l’època: l’ Hotel Savoy de Londres, a les cuines del qual imposava la seva autoritat August Escoffier, a qui la cuina francesa deu bona part de la seva anomenada.

L’any 1899, als vint-i-cinc anys, abandona Londres i torna a Madrid, ha completat una sòlida formació i en els seguents anys exerceix com a gastrònom, escriu el seu primer llibre, i funda la revista "El Gorro Blanco". Crea la primera acadèmia de cuina del país, es dedica a l’ensenyament i s’encarrega d’organitzar els banquets de l’aristocracia (durant tres anys va treballar per als Ducs de Medinacelli).

A principis dels anys vint es trasllada a Barcelona, a on un temps abans el seu fill Alexandre s’hauria traslladat per estudiar cuina, confiteria i pastisseria. A Barcelona es dedica només a escriure i a fer treballs.

Va ser co-fundador de l’editorial Quintilla-Cardona que li edità la seva obra. Domènech, esperonat per la manca d’aliments a consequència de la guerra civil espanyola, escriu un llibre anomenat "La cocina de recursos". Les seves obres més conegudes són receptaris com "Àpats" i "La Teca", autèntics tractats on hi tenen cabuda totes les influències.

A banda de la seva feina, a Ignasi Domenech nomes se li coneix una diversió: prendre el cafè cada dia al vespre al Cafè del Liceu i fer-hi la tertúlia.

Ignasi Domènech i Puigcernós morí el dia 11 de novembre de 1956 a l’edat de 81 anys.

Algunes de les seves millors receptes culinaries:


Aquesta recepta és sencillíssima; el seu principal objectiu és la salsa, formant el seu conjunt un plat exquisit.

El bacallà (amb 500 grams n’hi ha prou) es cou al natural a trossos i se li afegeixen 600 grams o més de patates pelades i tallades a quadrets grans, resultant un plat per a 4 persones.

La salsa és un all-i-oli muntat com una maionesa espessa, a la que se li afegeix una quantitat igual de codonyat (membrillo) escalivat i després de cuit es passa per un sedàs; s’hi barreja poc a poc l’all-i-oli; a les persones que no els agradi el puré de codonyat podem canviar-ho per un puré de pomes; aquesta salsa espessa es serveix en salsera amb la sal corresponent.

Es posa el bacallà ben escorregut i acabat de coure’s en una plata sobre un tovalló (o sense); al seu voltant s’hi posen les patates. Serviu la salsa en salsera.

Perdius amb farcellets de cols

Essent les perdius ben netes, es brasegen amb una cassola sobre el foc amb llard o oli, ceba picada, all, herbes seques aromàtiques, espècies, canyella; en quedar el conjunt ben rosset removent-lo de tant en tant, es ruixa amb una mica de vi blanc o negre, una copeta d’aiguardent, empolsi’s de farina i es mullen amb aigua fins a cobrir-se bé, posi-s’hi sal i deixi’s coure lentament estant tapades.

Després es couen amb aigua i sal, bastantes fulles de col sense tronxos, s’escorren, i posades sobre la taula s’enrotllen les fulles de dos en dos, formant un paquetet llarguet i estret, es passen per farina i ou debatut i es fregeixen ben rossets.

Després en una altra cassola s’hi posen les perdius; aquests paquetets de cols fregides al costat, se’ls passa la salsa per un colador sobre de les perdius, que no sigui clara ni espessa, bé de sal, una mica de julivert picat i una mica de mantega de vaca, acabi’s la cocció fins que tot quedi ben tendre.

Text de les alumnes:

M. Teresa Gutierrez
Ester Piolats

ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME

Extret web: www.minorisa.es

Enllaç: http://www.minorisa.es/gastronomia/origens.htm

  tancar històric  

Diputació de Barcelona