Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dijous, 23 de Març de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Història de l’Escolania de Montserrat

18/05/2005Al s. XIV trobem detalls específics d’allò que canten: la Missa Matinal, la Salve a la Mare de Déu i els “Goigs a la Mare de Déu”. Entre aquests “Goigs” hi podem incloure aquells del “Llibre Vermell” de Montserrat que eren cantats acompanyats per instruments. La “Ars nova” musical havia ja penetrat en el monestir.

Al s. XVI els escolans són uns vint i són coneguts com a bons cantors. Van ser convidats a cantar durant la benvinguda del rei Ferran el Catòlic a Barcelona, l’any 1479. Durant el s. XVI la nova escola musical de Montserrat està preparada pel seu desenvolupament tot al llarg dels segles XVII i XVIII. L’Abat i reformador de Montserrat, P. Garcia de Cisneros, a començaments del s. XVI, confirma la missió especial dels Escolans a la seva “Regula Puerorum”, i els redueix a 12, tot encomanant la direcció de l’Escolania a un sacerdot del santuari i no a un monjo. Amb tot, al monestir, a finals de segle hi havien 18 monjos que eren antics escolans, i el grup d’Escolans es veu augmentat amb un nombre d’antics escolans monjos, per tal de poder cantar a veus mixtes (infants i homes) amb acompanyament d’instruments i d’orgue. La construcció i consagració de la nova Església l’any 1592 (la Basílica actual) fou decisiva pel floriment que tingué lloc al llarg dels segles XVII i XVIII.

Al llarg d’aquests segles l’Escolania arriba a una certa perfecció i solidesa que no s’havia assolit fins llavors amb la seva producció i interpretació musicals. Aquest progrés només es pot entendre pel fet que hi haguessin tants antics escolans monjos a finals del s. XVI, que tenien una bona formació musical.

Sabem que al llarg del s. XVII uns 30 monjos eren antics escolans, però conservem només el nom de sis d’ells. Els més importants són: Joan March (1582-1658), que tenia un estil molt semblant a aquells de T.L. de Victòria; Joan Cererols (1618-1680), potser el compositor de l’Escolania de Montserrat més conegut, les obres del qual han estat publicades en una edició de cinc volums. Miquel López (1669-1723) uneix el s. XVII amb el XVIII; és un compositor prolífic, que introdueix instruments de corda a les seves obres, amb un estil que deixa l’estil renaixentista i entre dins el barroc.

Els músics més importants del s. XVIII són: Josep Martí (1719-1763), us dels músics més significatius de l’escola musical de Montserrat, donat que introdueix l’estil italianitzant de l’escola de Madrid, on visqué durant molts anys. Benet Julià (1727-1787) és important per la profunditat i classicisme de la seva obra. Anselm Viola (1738-1798) és un compositor de tall clàssic, però amb una mentalitat oberta (com ho demostra el seu “Magnificat” a set veus); era un bon pedagog, i fou professor de Ferran Sors. Narcís Casanovas (1747-1799), amb la seva abundant producció musical, és el que està més a prop dels grans compositors de la seva època. Era un organista ben qualificat, i compositor de música per orgue i de molta música coral.

El treball de l’Escolania queda aturat a començaments del s. XIX quan les tropes de Napoleó cremen el monestir i l’Escolania l’any 1811. Tant l’Escolania com el Monestir foren restaurats definitivament l’any 1851 després de diversos intents de reconstrucció. La reforma pròpiament dita de l’Escolania començà l’any 1889 quan el mestre P. Manuel Guzmán (1846-1909) la començà a dirigir. Entre els seus deixebles destaquen aquells que més endavant el succeirien en la direcció de la mateixa Escolania. Així Àngel Rodamilans (1874-1936), bon pedagog i compositor original i progressista, que col•laborà amb el P. Anselm Ferrer (1882-1969) en la direcció de la coral. El P. Ferrer renovà el repertori i els estudis musicals de l’Escolania. David Pujol (1894-1979) era un bon intèrpret de polifonia amb un estil nou i propi. Va escriure un mètode senzill de cant gregorià i va promoure els estudis musicals dels monjos. El seu successor, el P. Ireneu Segarra (1917), va dirigir l’Escolania del 1953 al 1997, tot donant-li la seva reputació internacional i la seva reconeguda qualitat musical. Els quatre Mestres que acaben d’esmentar prepararen l’Escolania per tal que esdevingués el que és avui dia.

El Germà Jordi-Agustí Piqué (1963), va continuar aquesta labor des de l’agost del 1997, i el Sr. Joaquim Piqué des de l’any 2000. L’Escolania ha col•laborat amb diverses orquestres de reconegut prestigi, com l’Orquestra del Teatre Lliure de Barcelona, l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, “Les Sacqueboutiers” de Toulouse, l’”Orquesta Ciudad de Granada”, l’Orquestra Simfònica del Vallès, “Musica Ducis brabantiae” de Holanda i, l’Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Amb aquesta última i conjuntament amb el Cor Madrigal i l’Orfeó Català va participar en el Fòrum de les Cultures en el concert inaugural amb l’obra “Rèquiem de Guerra” de Britten dirigida per Mstislav Rostropovitx.

Com a fets recents més remarcables, destaca la gira de cinc concerts al Japó -província de Hyogo- (maig de 2000) i, el mateix any, la participació en el “Festival d’Art Sacré de la Ville de París” .

L’any 2001, destaquem els concerts a l’església de St. Jean de Tarbes (França), i en motiu de l’exposició “Germinabit”, un concert a la Cancelleria del Vaticà (Roma). Durant el 2002, l’Escolania va oferí un concert a la Catedral de Frankfurt, i un altre a l’Abadia de San Silvestro de Nonantola (Italia) entre molts altres. Darrerament l’Escolania ha participat en al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en l’òpera “Pikovaia Dama” de Piotr Txaikovski, dirigits per Kiril Petrenko, i ha realitzat una gira a d’Holanda i Bèlgica i una altra a Puerto Rico.

Recentment, tant amb altres orquestres, com amb l’acompanyament d’orgue o piano, l’Escolania ha enregistrat diversos CD’s entre els quals destaca el darrer, “O Vos Omnes”.


BIBLIOGRAFIA

ALBAREDA, ANSELM M., Història de Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997.

Col•lecció “Els Mestres de l’Escolania de Montserrat”, 15 volums, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (en coedició amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), Barcelona, 1970-1992.

GÓMEZ MUNTANÉ, M. CARMEN, El llibre vermell de Montserrat, Los libros de la frontera, Barcelona, 1990.

Monserrat al llindar del tercer mil•leni, Publicaicions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1998.

Què és Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999.

SANS, RICARD M., Montserrat 1936-1939, episodis viscuts, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1992.

SEGARRA, IRENEU, Quaranta-cinc anys de director de l’Escolania de Montserrat , Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2000.

SEGARRA, IRENEU, Els concerts a l’estranger de l’Escolania de Montserrat (1982-1995), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2001.

Publicat a www.escolania.net

  tancar històric  

Diputació de Barcelona