Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Diumenge, 28 de Maig de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Monestir de Santa Maria de Montserrat

01/06/2005La muntanya de Montserrat, degut a la seva orografia especial, sempre ha estat objecte de culte als déus des del temps més antics, de la prehistòria. Sembla una cova marina a la que se li ha tret el sostre que la tapava tot deixant-la descoberta sota el cel. Els montets de pedra que la caracteritzen són estalagmites mirant cap amunt, cap on es hi ha el Sol, la Lluna i els estels del firmament. Montserrat és com una cova destapada.

A la muntanya de Montserrat s’hi troba, a 720 m d’alt, el monestir benedictí de Santa Maria on es venera la imatge d’una verge negra coneguda popularment com “La Moreneta” la qual és la Patrona de Catalunya.

La llegenda de la Mare de Déu o Nostra Senyora de Montserrat, data del segle XII-XIII, (el monestir ja existia abans) ens diu que uns pastors van veure unes llums a la cova de Montserrat i al apropar-hi varen trobar la imatge d’una verge negra, la qual es va resistir a ser traslladada de lloc. Ja la varen trobar negra, no la va fer tornar negra el fum de les espelmes com a vegades s’ha dit.

A tota Europa hi ha el fenomen de les aparicions de verges negres, entre els segles XI-XIII, les quals tenen com a característica el fet que són trobades en coves, sota terra, en arbres, per pastors que pasturen ovelles o pagesos que llauren amb bous els camps. Qué passava en el món en aquells temps?.Totes elles tenen també en comú el fet que es resisteixen a ser traslladades del lloc on han estat trobades. Acostumen a tenir totes les mateixes mides: 30 cm d’amplada per 80 cm d’alçada. Moltes són de fusta revestida amb una capa de guix blanc al damunt a la que l’artista li ha aplicat els colors: negre per la cara i les mans, i blau, verd i daurat pels vestits. En els vestits hi pintaven estels, talment com si les volguessin relacionar amb el cel o el cosmos. La forma d’asseure’s és majestàtica i el nen que tenen sobre els genolls, té una ma amb tres dits oberts en forma de benedicció, -forma, que segons alguns estudiosos de la cábala, té un simbolisme concret-, la qual és característica de l’art romànic i la podem observar en els Pantocràtor que se situen damunt l’entrada de les esglésies i a la part alta de les parets situades darrere dels altars.

Durant l’Edat Mitjana se les denominava amb l’apel·latiu de “Nostra Senyora”, va ser més tardanament que se’ls va dir “Mare de Déu”.

Entre les verges negres més famoses d’Europa trobem: Mare de Déu o Nostra Senyora de Montserrat (Catalunya). Nostra Dama La Daurada (Tolosa de Llenguadoc. Occitània-França). M.D. o Ntra.Sra. del Claustre (Solsona. Catalunya). Czestochowa ( Jasna Gora. Polònia de la que es devot el Papa Joan Pau II per ser de la seva pàtria natal. (Recomanem la lectura del llibre Diàleg de les Verges negres de Polònia i Catalunya. Assaig de Mossèn Dalmau de Gallifa i poema de Carles Pi i Sunyer). Ntra. Sra. de la Candelaria (Canàries). Ntra. Sra. de Guadalupe (Cáceres. Extremadura) Notre Dame de Sous Terre (Chartes. França). Nostra Dama de Rocamador (Occitània. França. (Aquesta va ser visitada per Ramon LLull). Notre Dame de la Confesió (Marsella. França). Notre Dame (Paris. França). M.D. o Ntra. Sra. de la Mercè (Barcelona. Catalunya. També la podem veure a Jerez de la Frontera on va ser portada per un monjo català de València. Andalusia) Nostra Dama de les Neus (Aurillac.França). N.D. de Hal (Bèlgica) N.D. de Einsiedeln (Suïssa). N.D. de Pederneira (Pedranegra. Portugal).Nostra Senyora de la Gruta (Malta). M.D. o Ntra.Sra. de la Tura (Olot. Catalunya) Loreto ( Florència.Italia). Nostra Senyora de Dublin (Irlanda). Le Puy ( Haute-Loire.França) Notre Dame du Fenouill – en català: Ntra. Sra. del Fonoll-.(Marsella. França). N.D. de les Abelles o dels Monts (Banyuls. Catalunya Nord. França). N.D. del Coll ( Amelie-les-Banys. Catalunya Nord. França).Ntra Sra de la Almudena (Madrid. España). Ntra. Sra. del Lluch (Mallorca.). Ntra. Sra. la Regla (Chipiona. Cadiz. Andalucia). Schearze Madona von Brunn (Aachen. Alemanya) Nostra Senyora d’Ostra Brama (Lituània). Madonna Bruna (Nàpols. Itàlia).

A les verges negres, alguns historiadors les relacionen amb la deessa grega Àrtemis (que era pròpia d’Efés lloc on va viure la verge Maria), amb la deessa Isis d’Egipte i altre deesses, com les deesses celtes que simbolitzen la Mare Terra, l’aspecte femení de la divinitat, que en l’aspecte masculí seria el Pare Cel, totes elles representades amb el color negre. Les relacionen també amb la Pedra Negra de la Kaaba de l’Islam. També la relacionen amb la deessa Ceres, Deméter o la Kali dels hindús, totes elles relacionades amb el color negre, la creativitat, l’autoctonitat i la fecunditat.

La muntanya del Montserrat va se ocupada pels àrabs allà pels anys 700-800. A l’any 875 la muntanya va ser reconquerida per Guifré d’Urgell el Pelós, patriarca de la nació catalana, a qui un emperador d’Europa, després de reconèixer-lo com a un heroi, li va concedir el senyal dels 4 pals vermells sobre fons daurat com a símbol nacional de Catalunya. Aquest va fer donació de la muntanya al Monestir de Ripoll. En aquest monestir també hi havia el culte a una verge negra. Encara avui es pot veure com deuria ser aquesta imatge visitant, a prop de Ripoll, el santuari de Ntra. Sra. de Montgrony. Santuari i cova mítiques perquè va ser el lloc de trobada del llegendari Otger Catalò i els 9 cavallers de la Fama que van reconquerir Catalunya quan aquesta havia quedat sota el poder dels sarraïns.

En aquell temps Montserrat tenia 4 ermites: Sant Pere, Sant Martí, Sant Iscle i Santa Maria. L’any 1025 l’Abat Oliba del Monestir de Ripoll va transformar l’ermita de Santa Maria en un cenobi. L’any 1070 el Monestir de Ripoll va ser incorporat al Monestir de Sant Victor de Marsella – en aquest monestir també hi havia el culte a una verge negra -, convertint-se el cenobi montserratí en un Priorat que depenia de Ripoll i de Marsella. El primer prior es digué Ramon i va governar el monestir des del 1082 a 1094. La cronologia dels priors es força incerta fins el segle XIII. A partir del segle XIII els prior foren nomenats per la Santa Seu de Roma. D’aquests temps daten els primers intents d’emancipació no reeixits. L’any 1409, Benet XIII darrer Papa d’Avinyó elevà el priorat a abadia, declararen el monestir de Montserrat independent del monestir de Ripoll i el declararen dependent de la Santa Seu de Roma. Hi anaren 6 monjos italians de Montecassino per tal d’introduir-hi la observança cassinesa. L’any 1450 l’abat Antoni Pere Ferrer promulgà unes noves constitucions i tingué un paper destacat en la revolta catalana contra Joan II a qui no volien obeir. L’Abat Joan de Peralta (1493) va ser l’últim abat del període d’independència. Ferran II de Catalunya i Aragó, Rei Catòlic casat amb Isabel de Castilla, va aconseguir que el Papa Alexandre VI annexionés el monestir de Montserrat a la “Congregación de San Benito de Valladolid a Castilla” separant-lo de la Congregació Claustral Tarraconense de Catalunya. Aquest període de dependència dels poders polítics de “Castilla” durà fins el 1835 i es caracteritzà per una situació conflictiva permanent motivada per les intervencions externes de caire polític i la difícil convivència entre els monjos autoctonistes catalans i els uniformistes castellans. El monestir es va expansionar per Europa i Amèrica annexionant-se i creant altres priorats i monestirs. Bernat Bohil, antic ermità de Montserrat, fou un dels primers evangelitzadors d’Amèrica i portà el culte montserratí a aquelles terres ja en temps de Cristòfol Colom.

Aquesta, més moderna, expansió montserratina, va unida al llibre “Exercitatorio de la vida Spiritual” de l’abat castellà Garcia Jiménez de Cisneros. El monestir tingué una impremta que li permetia editar llibres propis i aconseguí tenir la Biblioteca més gran de Catalunya, amb llibres incunables i manuscrits procedents de l’antic fons medieval, alguns d’ells miniats a l’Scriptorium com és el cas del famós Llibre Vermnell.

Es famosa també l’Escolania que interpreta diàriament el cant El Virolai amb lletra de Mossèn Verdaguer. En el Museu hi ha obres d’art de gran valor artístic. Moltes obres d’art, llibres i manuscrits, desaparegueren o foren cremats quan l’exèrcit napoleònic saquejar el monestir durant la Guerra dels Francesos ((1811) episodi que donà lloc al llegendari heroi conegut com el Timbaler del Bruch que va vèncer en la batalla fent ressonar els seu timbal enmig de les muntanyes. Abolits els drets feudals i amb la desamortització de Mendizábal va perdre molt patrimoni, el qual era venut en pública subhasta. Tancat el 1835, va ser reobert el 1844 per l’abat Blanch. El 1866 va ser anexionat a la Congregació de Subiaco a la qual pertany actualment.

Altres llegendes montserratines són la Llegenda de Fra Garí i la Llegenda de la fada “Melusina” o Meloseta i la Cort dels Lusinyac de la que es fa ressò en el seu llibre Jean d’Arràs. També hi es present la Llegenda del Sant Graal de tal manera que determinats autors hi situen el Castell de Montsavat del que ens parla Wagner a l´òpera Parsifal. De fet a Montserrat hi hagueren diversos castells com el Castell d’Otger Cataló, el Castell de Guifré el Pelós, i altres castells, avui desapareguts a causa de les diverses incursions guerreres que hi han tingut lloc. Fins i tot Hitler i va enviar un dels seus generals a cercar-hi determinats pergamins que ell relacionava amb el tresor del castell càtar de Montsegur i el mític Sant Graal. Montserrat també va ser notícia perquè uns cabalistes, rabins d’Israel, es van endur uns pergamins de la Biblioteca que estaven escrits en hebreu. ¿Què hi ha o què es pensen que hi ha a Montserrat, personatges tant poderosos de la Terra que hi ha anat al llarg dels segles?

L’abat Aureli M. Escarré (1946-1968), defensant la identitat autòctona de Catalunya i els valors de la democràcia, va protagonitzà un enfrontament amb el règim polític espanyol del general Franco.

El monestir edita diverses publicacions entre les que cal destacar la revista “Serra d’Or” que ha tingut un paper molt important en la recuperació i manteniment de la literatura en llengua catalana. El monestir va ser visitat pel papa Joan Pau II.

Els ermitans sempre han tingut un paper molt important en l’espiritualitat de la muntanya santa de Montserrat. Abans del segle X els ermitans vivien en les coves naturals de l’entorn. Amb el temps es construïren petites ermites com les de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere, Sant Martí, Santa Magdalena, Sant Onofre, Sant Joan Baptista, Santa Caterina, Sant Jaume, Santa Anna, Sant Antoni, Sant Salvador o de la Transfiguració, Santíssima Trinitat, Santa Elena o de la cova de la Santa Creu, Sant Dimes, Sant Miquel, Sant Jeroni i Sant Benet. Els ermitans en un principi no estaven obligats a fer cap vot, gaudien de total independència. Llur transformació en monjos benedictins representà el canvi principal introduït per l’abat castellà Garcia Jiménez de Cisneros el qual va fer una constitució perquè la obeïssin. Aquesta constitució ha estat obeïda fins a començament del segle XIX.

El culte marià, o culte a Maria, va lligat a la primitiva ermita pre-romànica que l’abat Oliba de Ripoll transformà en cenobi en el segle XI. Montserrat, com tots els monestirs d’Europa on hi trobem verges negres, és objecte de peregrinacions. Hi passava també el Camí de Sant Jaume, l’apòstol jueu evangelista. Aquest camí es també conegut amb el nom de “ Jaume “en llengua gallega de “Sant-Yago” – “Camino de Santiago”-.

En tots els cultes marians trobem miracles atribuïts a la intercessió de les verges. En el cas de les verges negres, molts són relacionats amb la fecunditat. Vet aquí el refrany català “No es ben casat qui no porta la dona a Montserrat” i el fet que a molts indrets es feien ofrenes dels fruits de la terra que eren lliurats pels especialment pels pagesos, els empresaris de la terra i també amb ofrenes de flors. Actualment, davant l’esplanada del monestir, s’hi fa un mercat on els pagesos hi vénen diversos productes de la terra, dels que cal destacar, la mel i el mato, el pa de figues, formatges, torrons, vins i diversos licors, d’herbes, avellanes i ametlles.

El 1881 té lloc la coronació canònica de la imatge de la verge bruna de Montserrat, proclamada patrona de les diòcesis catalanes pel Papa Lleó XIII, i l’any 1947 la Comissió Abat Oliba va promoure i aconseguí la seva entronització.

Subirachs, l’arquitecte que continua les obres de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona, és l’autor d’un monument que es pot contemplar a l’entrada l’esplanada, L’ Escala Llull.lliana o Escala del Coneixement, amb cert simbolisme cabalista, la qual glosa la figura de Ramon Llull, l’eremita català més famós arreu del món, autor del llibre l’Art de Trobar la Veritat. El mateix arquitecte també hi podem veure l’escultura d’un Sant Jordi en el camí que porta a l’entrada del monestir.

De les rodalies de Montserrat, cal destacar com visita turística a Collbató, les Coves del Salnitre , i a Manresa, La Festa de la Llum i la cova de Sant Ignasi de Loiola , autor del llibre Exercicis Espirituals, fundador dels jesuïtes.

Una de les meravelles que es pot contemplar, i que s’ha de gaudir tant a l’anada com a la tornada, és el bell paisatge de la silueta de les muntanyes de Montserrat.

Montserrat s’ha mantingut com a Santuari Nacional de Catalunya, sent actualment un dels santuaris més visitats pels catalans i pels turistes que visiten Catalunya.

Publicat a: www.paisos-catalans.com


  tancar històric  

Diputació de Barcelona