Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimarts, 19 de Setembre de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTíCIES  

Germà Rión: la glossa del bisbe

02/06/2005La porteria del monestir també ens havia donat ocasió per a algunes converses, breus, però substancioses. Tot plegat ben poca cosa, podria semblar. Però ara que el germà Rión se n’ha anat discretament, com havia viscut, en sento el buit. Era un d’aquells testimonis silenciosos que t’acompanyen en la fe. Fins i tot quan no t’hi fixes particularment, saps que hi són. I el seu record t’encoratja.

Ben mirat, no tan poca cosa com podria semblar.

En els meus primers records del germà Rión es barregen la imatge del militant cristià i la del lluitador polític.

Ell havia viscut de prop el moment inicial i engrescat de l’ACO (Acció Catòlica Obrera). Estava unit als seus pioners per l’amistat i pel desig de renovació evangèlica. Justament ara s’escau el cinquantè aniversari d’aquells inicis. Rión, químic de professió, va ser un -el primer, si no ho recordo malament- dels qui van voler trasplantar el seu esperit i els seus mètodes al món dels professionals. Aleshores en dèiem «independents», d’acord amb la terminologia francesa. Així va néixer l’ACI (Acció Catòlica d’Independents), íntimament relacionada amb l’ACO, amb la qual compartia alguns consiliaris. Rara ha estat la nostra conversa, al llarg d’aquests últims anys, en la qual el germà Rión no n’esmentés, amb afecte, dos de destacats en aquell moment: Albert Maréchal i Martí Canal. Sempre he cregut en l’absoluta continuïtat del procés religiós de Joan Rión: des de les llavors de contemplació de la revisió de vida, per ell tan ben copsades, fins a la seva plenitud benedictina.

També en la voluntat de canvi social la vida del germà Rión dibuixa una línia contínua. Amb lucidesa creixent -a la llum de l’Esperit Sant- va anar concentrant les energies en la renovació de l’home interior. Però el monjo no va matar mai aquell jove que s’havia rebel·lat contra l’opressió social i política i que s’havia compromès, fins a ser empresonat, per la causa dels pobres, la causa de Catalunya i la causa de la llibertat. No el va matar, sinó que el va madurar. Un signe d’aquest procés positiu el trobem en la seva capacitat de llançar-se a nous i més radicals objectius, sense mai posar-los en contradicció amb els anteriors. Al contrari. Mantenia la seva simpatia envers el socialisme democràtic i els seus líders i amics com ara Josep Pallach i Joan Reventós. Ben segur que, com a tot bon socialista, a Rión el feia patir el socialisme. I que, com a tot bon patriota, el feia patir Catalunya. I que, com a tot bon catòlic, el feia patir l’Església. Però sense ira, sense frustració, sense perdre el delit de continuar construint. Amb esperança. I amb la moderació i àdhuc el punt d’humor que ens dóna saber veure, juntament amb la brossa de l’ull de l’altre, la biga del propi.


Amb lucidesa creixent va anar concentrant les energies en la renovació de l’home interior. Però el monjo no va matar mai aquell jove que s’havia rebel·lat contra l’opressió social i política i que s’havia compromès, fins a ser empresonat, per la causa dels pobres, la causa de Catalunya i la causa de la llibertat.

Publicat El Punt Digital (27/07/2003)



  tancar històric  

Diputació de Barcelona