Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dissabte, 25 de Març de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

ENTREVISTA: Antoni D’Ocon. Creador i president de la productora D’Ocon Films

07/06/2005Antoni D’Ocon és el president de D’Ocon Films, una de les productores d’animació més importants de Catalunya, que porta prop de vint anys al sector i ara acaba d’estrenar al K3 la sèrie de dibuixos ’Lacets’.

M.F. TVC acaba d’estrenar la sèrie de dibuixos ’Lacets’, l’última producció de D’Ocon Films, que porta prop de vint anys en aquest món. Com ha evolucionat l’animació durant aquest temps?

A.D. Quan vam començar, no hi havia ningú al mercat que es dediqués a pintar els dibuixos amb ordinador, com va ser el cas de la sèrie Els Fruittis. Per sort, el mercat ha evolucionat molt, i també les tècniques. Totes les històries, però, tenen el mateix component: el talent a l’hora d’explicar un conte. La diferència arriba a l’hora de pintar el dibuix i amb el tipus de diàlegs.

M.F. Per què ha triat una novel·la d’un autor català?

A.D. Perquè per crear una sèrie, o et bases en una novel·la o text ja existent, o en una idea pròpia. Basar-se en una novel·la és molt positiu, perquè hi ha molta gent que l’ha llegit, i per tant, hi ha un gran referent. És el cas de Viatge al País dels Lacets, de Sebastià Sorribas, i també de Rovelló, de Josep Vallverdú. A més, crec que hem de recuperar l’imaginari català.

M.F. Cal potenciar-lo?

A.D. És que encara no hem transformat l’imaginari català en audiovisual. Lacets per mi és la primera obra èpica de l’imaginari col·lectiu. Una de les coses que més gràcia han despertat, tot i que vam tenir els nostres dubtes, és que els lacets ballessin la sardana com a dansa tribal. Són elements culturals que poses en els dibuixos perquè hi hagi una identificació més gran de la gent. També hi havia gent que dubtava sobre el fet d’introduir la muntanya de Montserrat a Lacets... Tot aquest imaginari col·lectiu català és el que cal potenciar i, en aquest sentit, TV3 fa temps que està fent una gran feina, que ja va començar amb Les Tres Bessones, també amb Rovelló i altres produccions. I no es tracta tant de doblar pel·lícules al català com de potenciar les nostres històries, que són tan internacionals i universals com les que hi ha en altres països. Des del punt de vista de la producció infantil, costa, però ho hem d’intentar.

M.F. ¿Recuperar l’imaginari català és una manera de reivindicar els valors d’aquí davant els productes japonesos i nord-americans que envaeixen la petita pantalla?

A.D. Més que una reivindicació és un posicionament. Jo demano al govern de la Generalitat i a qualsevol dirigent, també a Madrid, que pugui influir en decisions d’aquest tipus que ens ajudin a mantenir viu el nostre imaginari, però no com una reivindicació enfront de la invasió que rebem de productes estrangers, que també, sinó com la reafirmació de la nostra pròpia personalitat. Els valors de la nostra societat són tan bons com els altres. Ens hem de treure el complex que sembla que tenim els catalans que allò que ve de fora és millor que el que fem aquí, cosa que no és veritat. Ens hem de creure que podem vendre a l’estranger uns dibuixos sobre una tribu que balla una dansa com la sardana i té una muntanya com Montserrat.

M.F. Una gran part de les productores catalanes d’animació són les més importants a l’Estat espanyol.

A.D. Hem estat els pioners en aquest sector, amb sèries que s’han venut arreu del món. Ara potser caldria fer veure a institucions, ajuntaments, televisions locals... que l’audiovisual té molta força per promocionar la nostra terra. No hem fet prou pedagogia per explicar què fem i qui som a polítics i societat en general. Es diu que els valors que transmet la televisió són els que la societat imita. Per això és important potenciar les produccions catalanes.

M.F. És una de les demandes de les associacions de productors: que les cadenes inverteixin en animació i no emetin tants productes nord-americans i japonesos.

A.D. Però és que els japonesos fan bé la seva feina. Creen les sèries per a ells mateixos, com TV3 ha fet amb Lacets, i promocionen els productes al màxim. Quan la sèrie arriba al mercat internacional, està més que amortitzat, i per això és tan econòmic. És el preu el que fa que les cadenes emetin productes de fora. No sóc ningú per dir que no es comprin poductes japonesos, però s’hauria de reservar un espai per a les nostres produccions.

M.F. ¿Per això s’emet tanta animació estrangera, pel preu?

A.D. Hi ha una invasió de dibuixos japonesos i nord-americans perquè, quan una cadena vol comprar una pel·lícula estrangera, les grans productores nord-americanes els imposen com a condició un lot amb 300 títols de dibuixos animats. I les cadenes els acaben emetent per evitar possibles pèrdues. Això és el que ens fa mal.

M.F. I com s’arregla?

A.D. Primer de tot, això és il·legal. S’arregla denunciant-ho i intentant que, a la pràctica el ministeri d’Indústria s’ho prengui seriosament.

M.F. Per què els costa tant a les cadenes estatals d’invertir en animació si les sèries d’aquí es venen tan bé a fora?

A.D. A poc a poc, les cadenes comencen a fixar-se en el mirall que és TV3, que va ser pionera a coproduir animació. TVE ha desbloquejat dotze projectes que feia sis anys que estaven sobre la taula. És un pas. El nostre valor afegit és com expliquem i reivindiquem la història, un talent que hem d’intentar que no s’escapi del país, cosa que passa. Si no hi ha una indústria sòlida, els professionals de talent acaben marxant.

M.F. Quina és la principal dificultat per tirar endavant noves produccions?

A.D. Sobretot el finançament. Si no hi ha una iniciativa política que ens doni suport de debò, és molt difícil tirar endavant un projecte, perquè costa molt recollir tots els diners. Es tracta de buscar fórmules de negoci, de finançament i d’exportació que permetin crear grans empreses. Per això, creiem que les productores no només hem de treballar amb la conselleria de Cultura, sinó amb la de Comerç i també amb la d’Indústria.

M.F. La televisió digital terrestre multiplicarà els canals, més de quaranta. ¿Se’n beneficiarà la producció d’animació?
A.D. Depèn de com es faci. Si quan es regula la TDT, la llei de l’audiovisual català i la llei de l’audiovisual espanyol, no es "protegeix" la indústria del propi país, com ja va passar amb les primeres llicències analògiques, tot seguirà igual. Des de l’Associació de Productors hem demanat al ministre d’Indústria que ens tingui en compte i que, abans de donar noves llicències de televisió, s’exigeixi per llei coproduir amb la indústria independent un percentatge determinat de productes. Si no es concreta, la cadena acabarà comprant per un preu regalat un producte estranger a canvi d’altres programes o pel·lícules, i ningú invertirà en animació.

M.F. Què opina de la possible sortida de noves cadenes analògiques?

A.D. Com a professional i amb el barret de productor posat he de dir que, com més televisions hi hagi, millor, i com més cadenes amb diferents amos, millor. Però necessito que aquestes cadenes tinguin algun codi d’autoregulació que permeti que la indústria es desenvolupi.

Publicat a:Avui Edició Digital

  tancar històric  

Diputació de Barcelona