Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimarts, 24 d'Octubre de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 9h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTíCIES  

Regla de Sant Benet

26/07/2005Consta de tres parts: doctrinal, litúrgica i disciplinària o d’ordenació interna del monestir. Les seves fonts principals són les regles i els escrits asceticomonàstics anteriors d’Agustí, Jeroni, Basili, Joan Cassià i Cesari d’Arle, i especialment l’anònima regla del Mestre, base gairebé literal de la primera part. La regla de sant Benet ha sabut extreure’n l’essència i, tot i conservar-ne l’esperit, n’ha ordenat i adaptat les pràctiques amb una mens romana jurídica. Els nombrosíssims manuscrits conservats transmeten bàsicament dues recensions antigues, potser primitives: la del text dit pur, caracteritzada pel primer mot, Obsculta, i la del text dit interpolat, que comença amb Ausculta. Els arquetips d’ambdues recensions sembla que es difongueren des de Roma ja a partir de la fi del s VI. Una bona còpia del text pur fou enviada per Pau Diaca a Carlemany després del 787 (el millor manuscrit és el de Sankt Gallen, del 914; de l’interpolat, el manuscrit d’Oxford, dels ss VII-VIII). Un subarquetip (caracteritzat per Absculta) és conegut per manuscrits d’origen català i de la Narbonesa (on probablement fou conegut ja al començament del s VII). L’única edició incunable catalana (Montserrat 1499) pertany al text Obsculta amb interpolacions, però potser prové d’un còdex de Montecassino, car monjos d’aquest monestir anaren a Montserrat a mitjan s XV. La regla de sant Benet fou observada als comtats catalans ja des del s IX, portada pels carolingis, mentre que a la resta de la Península Ibèrica no ho fou fins al s XI, per influència dels cluniacencs, que bandejaren les antigues regles visigòtiques de sant Isidor i sant Fructuós. La regla de sant Benet fou traduïda diverses vegades al català, del s XIV al XVIII. N’hi ha dues versions modernes (Montserrat 1918 i 1966).

Publicat a: http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0009100





  tancar històric  

Diputació de Barcelona