Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimarts, 25 de Juliol de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Montserrat

26/07/2005El culte marià a Montserrat va lligat a la primitiva ermita preromànica de Santa Maria que l’abat Oliba de Ripoll transformà en cenobi al s XI. A la fi del s XII o al començament del XIII, una nova església serví de marc a la imatge, coetània, de la Mare de Déu, traslladada el 1599 a l’església actual. Referències escrites de miracles que li eren atribuïts, divulgats per pelegrins i trobadors, són consignades des del s XIII, i el seu coneixement arribà ben aviat més enllà de les terres catalanes: als altres regnes peninsulars i Itàlia, paral·lelament a l’expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa (prop de dues-centes capelles i altars s’arribaren a erigir a Itàlia). Sota la casa d’Àustria la devoció montserratina penetrà a l’Europa central i als Països Baixos i s’estengué també a França i Occitània (Lió, Tolosa, París, Saint-Flour, Houdan, on el 1954 foren descobertes unes pintures murals al·lusives als antics pelegrinatges montserratins). Només a la diòcesi de Tarbas i Lorda hom ha pogut assenyalar l’existència, al s XVIII, de 56 centres de la confraria de la Mare de Déu, erigida el 1223. A Amèrica, el seu culte fou introduït pels descobridors i missioners, precedits pel primer vicari apostòlic, Bernat Boïl, antic ermità de la muntanya. D’això se’n deriva la presència del topònim (transformat sovint com a Monserrat, Montserrate o Monserrate) a tot el continent. En el camp religiós, cal esmentar una ermita de cuba batejada amb el nom de Monserrate i nombroses esglésies a diversos països, com és el cas del Brasil on hi ha dedicades, amb aquest topònim, més d’una dotzena d’esglésies i també una abadia benedictina. La destrucció de l’església de Montserrat durant la guerra del Francès (1811-12) i el trasllat de la imatge a Barcelona (1823-24) foren només el preludi de la clausura del santuari, tancat el 1835 i no reobert fins el 1844. En el redreçament, iniciat el 8 de setembre de 1844 mateix, marquen dues fites importants les festes del mil·lenari (1880) i la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu, proclamada pel papa Lleó XIII patrona de les diòcesis catalanes (1881). L’entronització de la imatge, promoguda per la Comissió Abat Oliba el 1947, reuní a Montserrat unes 50 000 persones procedents de totes les comarques catalanes. El nombre de visitants del santuari, des de la construcció de les carreteres, del tren cremallera (suprimit el 1957) i del funicular aeri, ha augmentat constantment: de 30 000 visitants el 1900 ha passat a més d’un milió i mig el 1986. Modernament, l’expansió dels llocs de culte i de la confraria s’ha produït també per Austràlia, l’Amèrica del Nord, Àsia i Àfrica (Nova York, Bombai, Jerusalem, Manila, Tòquio, Buenos Aires, l’Havana, Medellín, Monròvia, Ceuta i Tànger). Tanmateix, Montserrat ha continuat mantenint el caràcter de santuari nacional de Catalunya.

Publicat a: http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0044110




  tancar històric  

Diputació de Barcelona