Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Diumenge, 20 d'Agost de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Montserrat

26/07/2005És molt probable que abans de la seva transferència a Ripoll, les quatre capelles existents vers la fi del s IX (Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí) fossin habitades per ermitans. Possiblement ho eren també l’esmentada en l’acta de fundació de Santa Cecília (945) i la de Sant Miquel, edificada o reconstruïda pels vescomtes Udalard I i Riquilda, a la fi del s X, de les quals són mencionats com a custodis (1057 i 1062) el monjo Transver i l’ermità Garí, primer ermità conegut amb aquest nom però que no té cap relació amb el famós personatge homònim inventat pel creador de la llegenda montserratina (ss XIII-XIV). Instal·lades de primer al peu i a la part mitjana de la muntanya, les ermites s’anaren desplaçant cap a la part superior. De bon principi hom degué utilitzar les coves naturals, abans de les construccions d’obra, que, contínuament ampliades, presentaven als ss XVII-XVIII l’aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre, com el dels ermitans, fou fixat en dotze al principi del s XV. En els primers anys del s XVI algunes foren encara canviades de lloc, i altres foren abandonades alhora que les advocacions eren definitivament establertes: Sant Jeroni, Santa Magdalena, Sant Onofre, Sant Joan Baptista, Santa Caterina, Sant Jaume, Santa Anna, Sant Antoni, Sant Salvador (o de la Transfiguració), Santíssima Trinitat, Sant Benet, Santa Creu (o Santa Helena) i Sant Dimes. Els ermitans, durant l’edat mitjana, bé que prestaven obediència al superior del monestir i depenien de la seva autoritat, no estaven obligats a fer cap vot especial ni eren pròpiament religiosos. Llur transformació en monjos benedictins, mitjançant la professió monàstica, representà el canvi principal introduït per l’abat reformador García Jiménez de Cisneros; escriví per a ells unes constitucions, que foren observades fins al començament del s XIX. La guerra del Francès, amb la destrucció de la major part de les ermites (1811-12), representà un cop mortal per a la vida eremítica montserratina, i la clausura del monestir durant l’exclaustració (1835-44) l’anihilà del tot. En època recent ha estat represa la vida anacorètica temporal a les ermites de la Cova, de Santa Creu i de Sant Dimes.

Publicat a: http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0044109


  tancar històric  

Diputació de Barcelona