Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dijous, 25 de Maig de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Montserrat

26/07/2005Les primeres creacions poètiques nascudes al voltant de Montserrat o que hi fan referència, com la Llegenda de Fra Garí i les Cantigas de Santa María d’Alfons el Savi, s’interessen només pel seu aspecte religiós. El paisatge insòlit de la muntanya, al·ludit per Desclot, no fou descobert fins més tard; Jean d’Arras, al seu roman Mélusine (1393), sembla el primer a fer-hi esment clarament, avantçant-se a l’admiració que desvetllà a partir del Renaixement (la Historia y milagros de Nuestra Señora de Montserrat de l’abat Pedro de Burgos, el poema llatí Saxia d’A.Benac i el Monserrate de C.de Virués). Amb Cervantes, Lope de Vega (Peregrino en su patria), Pérez de Montalbán (Sucesos y prodigios), María Zayas de Sotomayor i els seus imitadors, Montserrat i els seus anacoretes —incorporats a la novel·la sentimental— esdevenen paisatge de fons de l’existència inquieta dels seus protagonistes. Les descripcions brillants i suggestives dels viatgers preromàntics i romàntics assenyalen l’apogeu del procés d’idealització de la muntanya, imaginada per Thicknesse com un temple gegantí —idea represa després per Maragall i per Torras i Bages— i erigida per G.de Humboldt en símbol del retrobament interior i de la pau augusta de l’esperit, interpretació recollida per Goethe i per Schiller i que féu fortuna als cercles culturals d’Alemanya, on Montserrat acabà per ésser identificat amb el el Montsalvat de la misteriosa llegenda del Graal. La penetració en els ambients intel·lectuals francesos s’esdevingué sobretot per mitjà del Voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’A.de Laborde (1806), il·lustrat amb una sèrie de gravats d’excepcional valor artística i do*****ental dins el vast conjunt de la iconografia montserratina. Aquesta sol presentar la Mare de Déu —amb la muntanya, les ermites i el monestir al fons—, voltada sovint d’alguns membres dels diversos estaments de la comunitat: entre les principals representacions plàstiques sobresurt l’exquisit baix relleu de marbre del Victoria and Albert Museum de Londres, la taula gòtica del mestre d’Alfajarín i les teles d’Antonello Panormita, Giuseppe Sirena, Antoni Manno, Joan Andreu Ricci (museus de Barnard Castle i Montserrat) i Alonso Cano (Academia de San Fernando, Madrid). Catalunya, especialment a partir de la Renaixença, centrà a Montserrat els seus ideals religiosos i patriòtics. Cal destacar la composició musical La mort de l’escolà d’Antoni Nicolau, una de les obres cabdals de la polifonia catalana moderna; la decoració de la volta ovoide del cambril, pintada per Joan Llimona (1896-98), veritable apoteosi del santuari montserratí; la sèrie de paisatges de Joaquim Mir i de tants pintors catalans participants al concurs Montserrat Vist pels Artistes Catalans, el 1931 (F.Domingo, J.Serra, A.Sisquella, Iu Pasqual, P.Daura); i els paisatges d’Hermen Anglada, que hi residí els anys de la guerra civil de 1936-39. Un dels primers films catalans, La boja del monestir de Montserrat, d’Alfred Fontanals i Joan Solà, hi era ambientat. Entre les creacions poètiques sobresurt el llegendari i les cançons de Jacint Verdaguer, autor també del popularíssim Virolai, i el gran Poema de Montserrat, de Josep M.de Sagarra; les composicions de la Corona poètica del 1881 i de la Corona literària del 1956 subratllaren, d’altra part, expressivament l’estimació singular que els escriptors catalans han sentit sempre per Montserrat.

Publicat a: http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0044111


  tancar històric  

Diputació de Barcelona