Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimecres, 23 d'Agost de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Jo també hi era

07/12/2005Els diversos subepisodis (al País Basc, a Madrid, a Catalunya i arreu del món) van obligar el terrorista i sanguinari dictador a commutar les penes de mort. Un d’aquests subepisodis va ser "la tancada d’artistes, intel·lectuals i estudiants a Montserrat". Aquests dies se n’han fet ressò els mitjans de comunicació, els quals, però, pobrissons, ja se sap, només coneixen o reconeixen certes persones. Les altres sempre queden a l’ombra, són la massa, la terregada, què hi farem, c’est la vie.

Un d’aquests altres, ves per on, fou un servidor de vostès, a punt de fer-ne trenta-un i acabat de casar, cosa que no era secundària. Doncs el cas és que hi vaig pujar amb l’eminent lingüista i finíssim poeta Gabriel Ferrater: ell no conduïa, hi vam pujar amb el meu cotxe i vam compartir habitació. Ell no va dormir en tota la nit, estava nerviós, fumava i fumava, entrava i sortia. Ja estava molt malament i no va tardar gaire a morir. Li vaig dedicar el meu primer llibre de sintaxi. El cas és que el dia dels fets la tensió pública anava creixent i no es va poder evitar que ens desallotgés d’allà dalt la policia. Com també deu passar més d’un cop, la gent més "important" van rebre algun suport per pagar les multes.

Jo no. A mi em van posar una multa temible, equivalent a un mes de sou: facin càlculs, amics, i pensin que jo era un pobre penene (professor no numerari) sense protecció i acabat de casar, com he dit. Però abans de la multa em van dur a la Via Laietana (jovençans: pregunteu als pares què caram era, això), al recambró macabre de torn, amb un policia armat, un altre que em feia l’interrogatori i un mecanògraf. "¿Usted conocía a los miembros de la mesa?" "No señor, no los conocía", vaig mentir com menteix tothom amb tot el dret. El mecanògraf va escriure: "...y dice que los conocía". Jo m’anava posant discretament a l’altura de la màquina i amb un ull vigilava l’escopeta i amb un altre intentava llegir. "He dicho que no los conocía", vaig tenir la increïble gosadia d’articular, encara ara se’m posa la pell de gallina. ¿I això què té a veure amb la lingüística, amb la seva columna, senyor Solà?

Aleshores el mecanògraf, ni mirar-me ni immutar-se; impertèrrit continua: "...que los conocía, o mejor dicho que no los conocía". Tota una lliçó d’ortotipografia i de semàntica, sí senyor, i d’estalvi de paper (aleshores corregir volia dir repetir el full), i potser també d’una mica mica de por de part d’ells, ja aleshores, prop del final d’aquella barbàrie, desgraciadament no pas la darrera.

Publicat AVUI (07/12/2005)




  tancar històric  

Diputació de Barcelona