Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimecres, 24 de Maig de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Origens. Període 1820-1902

21/01/2006INTRODUCCIÓ HISTÒRICA. PERÍODE 1820 A 1868

L’any 1820 es va dissoldre la Inquisició, però el codi penal va continuar perseguint, fins l’any 1869, el fet d’abjurar de la religió catòlica, ja que la Constitució vigent decretava la confessionalitat religiosa única de l’Església Catòlica Romana a l’Estat Espanyol.

En el període que va entre els anys 1820 a 1868, les confessions evangèliques a Espanya treballaven des de la clandestinitat, o bé des de l’estranger com en el cas del qui, anys més tard, seria el nostre primer bisbe, el Rvd. Joan Baptista Cabrera que ho feia des de Gibraltar. A vegades, la persecució, obtenia els seus objectius, com havia passat a Catalunya amb Francesc de Paula Ruet i Manel Matamoros, ja que mentre l’un fou condemnat al desterrament (es va exiliar a Gibraltar), a l’altre el van castigar amb pena de presó. Van ser anys en els que el missatge evangèlic no va poder arribar al nostre pais, limitant-se només a uns pocs que el coneixien en secret. Durant aquests anys la Societat Bíblica Britànica i Estrangera va revisar les seves edicions de la Bíblia en castellà i es va plantejar una traducció al català, que no va quallar.

El mes de setembre de 1868, una revolució que va ser anomenada “La Gloriosa” va destronar la reina Isabel II, iniciant-se un període constitucional impulsat per una coalició de lliberals avançats, del partits demòcrata, progressista i centrista. Després de treballs, aquesta Constitució va ser finalment aprovada l’any 1869. El més important es que reconeixia, amb limitacions pròpies de l’època, les llibertats democràtiques, una de les quals era la llibertat de cultes.



LA CREACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SABADELL L’ANY 1903. ORIGEN DE LA MEMBRESIA.

A començaments del segle XX, Sabadell era una ciutat industrial en creixement, amb una població d’uns 30.000 habitants, que rebia població de Catalunya i d’altres pobles de la resta d’Espanya. Entre aquests hi havia un grup de famílies procedents de la Església Reformada de Monistrol de Montserrat, alguns del quals anaven als cultes de la Església Baptista de la ciutat, però que trobaven a faltar la seva pròpia litúrgia. Entre aquest grup hi havia un germà del pastor de l’església de Monistrol, que en aquell moment era el Rvd. Antonio Estruch qui després de veure les possibilitats que se li oferien, decidí impulsar una nova Obra a la ciutat de Sabadell. Aquesta situació va coincidir amb el fet que a l’Església Baptista hi havia families com la de David Martin Rossiez, procedent del nord de França, vinculat a la direcció de “Filatures Seydoux”, que ja era membre al seu país de l’Església Reformada. Aquesta familia, quan el Rvd. Estruch va iniciar cultes a Sabadell, va començar-hi a anar. També ho van fer d’altres com la de Primitiu Rifà, que va deixar la seva casa per que es poguessin celebrar els primers cultes. Així doncs dos grups, un procedent de Monistrol amb el seu pastor i un altre del propi Sabadell, són el fonament de la església a la nostra ciutat.

L’ESGLÉSIA DE MONISTROL.

Monistrol de Montserrat és un poble, que a finals del segle XIX era molt lliberal. Està situat a la falda de la muntanya on hi ha el Monestir de Montserrat, a la riba del riu Llobregat. La seva comunitat evangèlica fou una de les més antigues de Catalunya i Espanya. Els seus orígens cal buscar-los al mes de maig de l’any 1870, quan el portador de Bíblies de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera, en Manel Jiménez Calvo, que havia anat a Manresa per instal·lar un lloc de venda al carrer, va patir greus problemes, ja que li van destruir la caseta i ell personalment va patir una agressió, que no arribà a més gràcies a la intervenció d’un grup lliberal. De tornada a Barcelona, va parar a Monistrol. Allà, amb en Manel González, va demanar a l’alcalde lliberal fer una conferència religiosa i, donat que l’Ajuntament era anticlerical i republicà, els varen deixar la sala més gran del poble. Entre els presents hi havia en Joaquim Estruch Biosca, que va quedar entusiasmat amb les prediques i els va demanar que hi tornessin la setmana següent, encara que ell mateix hagués que pagar el desplaçament i, tot i no saber llegir, els va comprar una Biblia pels seus fills, un del quals seria més tard pastor de les esglésies de Monistrol i Sabadell, n’Antonio Estruch Simó.

El senyor Jiménez Calvo va posar en contacte al grup de Monistrol amb el pastor suís Empaytaz de tendència presbiteriana, que dirigia una església al carrer Comte de l’Assalt (avui dia Nou de la Rambla). A Monistrol hi van anar a predicar, alternadament, en Manel González, en Salvador Sanmartí i el senyor Vargas.

Aquesta església es va integrar a l’ “Església Cristiana Espanyola”, que incloïa a Espanya els Metodistes, els Presbiterians i altres tendències, com una sola església. A aquest grup també va pertànyer durant uns anys, el Rvd. Joan Baptista Cabrera, però l’any 1880, degut a les seves pròpies creences i les de la seva comunitat a Madrid, es va unir als grups del Rvd. Palomares de Sevilla, amb qui l’unia una bona relació d’amistat, constituint la I.E.R. (Iglesia Española Reformada). Altres grups es van integrar a les Esglésies Baptistes. I els que van quedar van constituir l’Església Evangèlica Espanyola.

Durant els anys 1877 a 1879 el jove Francesc Albricias Bacas (Metodista), que pertanyia al grup del pastor suís Empaytaz, va dirigir aquesta església, en la que va ser molt estimat, i respectat fins i tot pels seus enemics. Però desgraciadament va deixar Monistrol per anar a exercir el seu ministeri a Rubí, on pràcticament va ser el fundador de l’obra en aquesta població. Al cap d’uns anys fou desterrat per negar-se a agenollar-se al pas del viàtic per davant de casa seva. Però, home d’una gran fe, va continuar el seu ministeri a la ciutat d’Alacant, on la seva obra religiosa i d’ensenyament fou d’un gran nivell. Anys després el Rvd. Albricias va contribuir al desenvolupament de l’església de Sabadell i va posar en relació el Rvd. Antonio Estruch i en Primitiu Rifà.

L’any 1880, el va substituir al front de l’església de Monistrol el senyor Emilio Martínez Fernández. Al mes d’octubre d’aquest mateix any, les esglésies de Monistrol i Sant Vicenç de Castellet (aquesta última havia nascut com a misió de la primera), es van integrar a la I.E.RE.

En Emili Martínez fou nomenat prebere el 16 de febrer de 1884. Va participar als Sínodes de 1881 i 1883, en el segon acompanyat per en Joaquim Estruch Biosca com a delegat. L’any 1889 va ser traslladat a l’església de Valladolid.

El 2 de març de 1884 l’Arquebisbe de Dublín va celebrar les 3 primeres confirmacions que foren les d’en Antonio Estruch Simó, que també havia sigut el primer batejat pel pastor Empaytaz, en Ramon Saldoni Alzina i en Juan Poch Estruch. L’any 1895 van tenir lloc 2 confirmacions més i els anys 1897 i 1898 altres 37, que varen ja ser fetes pel nomenat bisbe Rvd. Joan Baptista Cabrera.

Més endavant, l’any 1889, es va fer càrrec d’aquesta comunitat en Josep Joaquim Rial, que havia sigut sacerdot catòlic romà, i que va estar a Monistrol fins l’any 1898, en que fou nomenat prebere d’aquesta església el Rvd. Antonio Estruch Simó. Aquest, com havien comentat abans, fou el primer batejat a Monistrol i un del tres primers confirmats, i va ser preparat pel ministeri primer pel Rvd. Rial i més endavant pel Bisbe Cabrera, que el va nomenar diaca el 1895 i prebere el 19 de desembre de 1897.

L’obra evangèlica a Monistrol de Montserrat fou una de les més importants de la seva època. L’església ocupava una casa llogada al carrer de Manresa i disposava de capella, dues sales per fer escola a nens i nenes i habitacions pel pastor. En aquells anys els pastors generalment vivien de l’ensenyament.

L’any 1903 el Rvd. Estruch va ser traslladat oficialment a l’església de Sabadell. L’any següent el Rvd. Nicolás Busquets fou ordenat i nomenat nou pastor a Monistrol.

L’ORIGEN DE L’OBRA EVANGÈLICA A SABADELL.

Pels anys 1873/1874 vivia al carrer Gurrea de Sabadell una família. Eren un matrimoni amb una filla. Els seus noms eren Primitiu Rifà, Gràcia Rius i la seva filla Agnès. En uns primers anys eren de tendències espiritistes i es reunien a casa seva amb un grup de persones.

A una fira de Terrassa varen conèixer a un portador de Bíblies, que Carles Raurell (historiador de l’Església Baptista) pensa que ben segur que sigui el mateix Manuel Jiménez Calvo, de qui parlarem a l’inici de l’Obra de Monistrol, el qual els va regalar una Bíblia i els convidà als cultes de l’església presbiteriana de Barcelona. La família Rifà va anar deixant les seves pràctiques espiritistes i es va anar decantant pels costums evangèlics.

En Francesc Albricias, que havia treballat a l’església de Monistrol de 1877 a 1879, i que posteriorment havia iniciat la tasca de l’església de Rubí, va visitar varies vegades a aquests germans.

A l’any 1886 el grup de Sabadell, va quedar sota la protecció de la Unió Baptista Missionera Americana i els Baptistes Suecs, que van enviar el pastor Joan Uhr. El grup es va desenvolupar i va obrir una missió a la Creu Alta.

La falta d’una adequada estructura va provocar en aquesta església una crisi, que va afavorir que alguns dels seus membres acabaren integrant-se a l’Església Reformada, ja que dues de les famílies més significatives els Martin (F. Seydoux) i els Rifà van anar per aquest camí.

LA GESTACIÓ D’UNA ESGLÉSIA A SABADELL.

En el mes de juliol de 1904 el Rvd. Antoni Estruch va publicar a la revista de l’església “La Luz”, un article del que hem extret els següents aspectes:

Sabadell és una bonica ciutat situada a uns 20 quilòmetres de Barcelona, amb la que l’uneix el ferrocarril de la Companyia del Nord. Té unes 35.000 ànimes i és molt notable per la seva indústria tèxtil, raó per la qual els seus gelosos fills l’anomenen la “Manchester catalana”.
El nostres treballs per establir una congregació conforme als usos i costums de l’Església Espanyola Reformada vénen de 1901. Vivien en aquells temps quatre o cinc families procedents de la congregació de Monistrol els quals, no conformant-se amb les pràctiques de l’Església Baptista aquí establerta, van buscar la nostra col·laboració per satisfer les seves necessitats espirituals.
Per tal de mantenir una bona harmonia i concòrdia entre congregacions cristianes vaig prendre contacte amb el Sr. Lund, pastor baptista, que des de Barcelona visitava l’església de Sabadell per donar-li a conèixer el nostre propòsit d’iniciar la nostra obra en aquesta ciutat.
Per anar donant forma als nostres treballs vam estar molt preocupats per no trobar local quan, el Rvd. Francisco Albricias, que feia un viatge per motius de salut per terres catalanes, ens visità i durant la trobada ens va parlar de la família d’en Primitiu Rifà.
Vaig ser molt ben rebut per la família Rifà, i des de la primera entrevista va quedar acordat que els cultes es celebrarien a casa seva, cada quinze dies, seguint els ritus propis de l’Església Reformada.
Tot això va passar el mes de juliol de 1902. A partir d’aquesta data, els cultes es va anar celebrant periòdicament, revestint una major solemnitat a mida que els germans van anar aprenent la Litúrgia i els càntics s’anaven aprenent gràcies a la bona voluntat del Sr. Elias i la música de l’armonium que tenia.

Ho podeu consultar al següent enllaç.



  tancar històric  

Diputació de Barcelona