Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dissabte, 25 de Març de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Llegendes de Montserrat: La Santa Cova

21/01/2006La imatge anà a parar a mans de sant Pau, el qual la portà al nostre país, a la ciutat de Tarragona. Després fou traslladada a Barcelona, a la parròquia dels Sants Just i Pastor on es quedaria fins al segle VIII, quan hi va haver la invasió dels sarraïns.

Els barcelonins estaven preocupats per la defensa de la ciutat, però encara més perquè no passés res a la imatge. Així van encarregar al senyor bisbe que, juntament amb un capità de l’exèrcit got, marxessin a amagar-la al lloc més difícil d’arribar de tot el bisbat.

Quan ja portaven una bona estona de camí, arribaren al peu de la muntanya de Montserrat i , atrets per un ocell de bonic plomatge , van arribar per caminets plens de dificultat a una cova natural, que els va semblar un bon lloc per amagar-hi la imatge.

El senyor bisbe i el capità got tornaven contents per comunicar a les autoritats que havien complert l’encàrrec. Però abans d’arribar ala ciutat, van ser sorpresos per les tropes musulmanes i, tot i que lluitaren com dos valents, van morir en el combat.

La ciutat de Barcelona i gairebé tot el país també van caure en mans de l’exèrcit dels seguidors de Mahoma. Però el que més angoixa feia al ciutadans era no saber què hauria passat amb la imatge de la Mare de Déu. Tot i que els invasors van haver de marxar al cap d’un temps, mai més no es va saber res de la imatge, i amb el pas dels anys ja ningú no es recordava de la seva existència.

Un dia, uns pastors que portaven el seu ramat a menjar prop de la muntanya de Montserrat, van veure unes llums misterioses i sentiren uns cants celestials. Estranyats, van pensar que patien alguna al·lucinació; però en repetir-se el fenomen en dissabtes successius, van entendre que podia ser un avís del cel. Com que ells d’això no hi entenien, van anar a Monistrol, a explicar-ho al senyor rector, que el dissabte següent els acompanyà, juntament amb molta gent del poble, ja que la notícia s’havia escampat ràpidament.

Es senyor bisbe de Vic, que es trobava al poble camí de Manresa, s’assabentà dels fets i també va tenir curiositat per saber què era tot allò. Ordenà fer una comitiva per anar cap al lloc d’on venia el prodigi, que era dalt d’una penya, a mitja muntanya. D’aquesta manera van anar pujant, fins arribar davant d’uns matolls que amagaven la petita cova d’on sortien la llum misteriosa i la música celestial.

Atrets per aquell fabulós fet, s’acostaren a la cova i van veure la imatge de la Mare de Déu. Era la mateixa que havien amagat el bisbe de Barcelona i el capità got feia molt de temps.

Ja us podeu imaginar l’alegria que van sentir. El bisbe de Vic va tenir una bona pensada. Calia portar la imatge a un lloc més digne i n’ordenà el trasllat a Manresa, on li farien un altar adequat. Així van organitzar una processó i, cantant, can començar el camí que els hauria de portar cap a la ciutat del Bages. Però de mica en mica la imatge va començar a pesar més i més, fins que va arribar el moment que ja no podien caminar. Aleshores van comprendre que era un senyal de Déu , que la imatge es volia quedar es aquella muntanya on havia estat tants anys. Així, el bisbe ordenà d’aixecar una capella en aquell indret, que cada cop va ser més visitada per venerar-hi la Mare de Déu.

Per servir millor el seu culte, s’hi desplaçaren uns monjos benedictins , que hi construïren un monestir. Amb el pas del temps va anar creixent fins a formar l’actual Montserrat, un dels llocs més visitats de la nostra terra.

Escolania de Montserrat

Alumnes :

Adrià Barbosa, Ernest Brufau, Rubén Calvo, Joan Camps, Joan Cuscó, David Gallego, Carles Prat, Francesc Requesens, Jordi Enric Roure i Eduald Suriol.

Tutor : Jordi Arderiu.


Publicat a: http://pie.xtec.es/satis/ac/llegenda/textos/mansih1.htm

  tancar històric  

Diputació de Barcelona