Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimarts, 27 de Juny de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Diccionari antifranquista

01/06/2006El diccionari Catalunya durant el franquisme, obra col·lectiva feta des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dirigida per la historiadora Carme Molinero i publicada per editorial Eumo, serà la setmana que ve a les llibreries. És una nova eina de consulta, i de tafaneria, per conèixer d’una forma sistematitzada i sintètica el qui, què i com de la vida col·lectiva al país sota la dictadura. Amb un pes rellevant dels temes polítics i culturals, el diccionari dóna moltes claus per situar tant la classe política i sindical que va sorgir durant el franquisme i va dirigir la Transició -en bona part encara al poder-, com el moviment cívic i cultural catalanista i les institucions i personatges rellevants del règim.

En realitat, però, es tracta d’un treball en què els referents de l’oposició dominen clarament per sobre de l’oficialitat franquista. Aquesta preeminència té, a més, alguna altra connotació: per exemple, l’entrada més llarga de les 542 de què consta l’obra és la que fa referència al PSUC, només igualat pel Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), entitat que sols va tenir dos anys de vida (1966-68), i quasi per l’entrada genèrica dedicada als conflictes emblemàtics del món obrer. En contrast, el moviment de dones o la narrativa en llengua catalana -la de l’exili va a part- ocupen la metitat d’espai.

Però no sempre les entitats opositores superen en valoració espacial -barem bàsic en el cas d’un diccionari- les afins al franquisme. Així, l’Opus Dei ocupa sensiblement més línies que Òmnium Cultural o l’Orfeó Català. I sense sortir de la lletra o, l’Opus iguala l’espai de l’Onze de Setembre.

L’exili és un altre punt distintiu del diccionari, de manera que la Catalunya que en surt retratada és tant la territorial com la de la diàspora. Alguns personatges, però, tenen més sort que altres: Federica Montseny només mereix 15 línies, just la meitat que Lluís Nicolau d’Olwer.

Pel que fa a la cronologia, l’època és la que és, tot i que en el cas d’alguns personatges les dates s’allarguen fins a finals del segle XX. Així, mentre que les biografies de Jordi Pujol i Pasqual Maragall no passen del 1976 (la del primer és molt més extensa), la d’Heribert Barrera arriba fins al 1995.

Sobre l’avui president de la Generalitat, el diccionari informa que "de jove participà en el moviment escolta" i que "al final de 1962, fugint de la repressió, es refugià a l’abadia de Montserrat junt amb Alfons Barceló, i posteriorment passà uns mesos a París, on va col·laborar amb l’editorial Ruedo Ibérico. A partir del 1963 i fins a la seva dissolució el 1970, formà part del Comitè Executiu del FOC", el Front Obrer de Catalunya.

Com altres grups i grupuscles, el FOC apareix sovint. Per exemple, en les entrades dedicades a Miquel Roca i Narcís Serra, però amb una certa confusió de dates: de Roca es diu que va militar-hi "durant tota la trajectòria d’aquest grup (1961-1969)", i de Serra, que en va formar part "des de 1962 fins a la segona conferència de la darreria de 1964, moment en què abandonà l’organització junt amb Miquel Roca".

En el camp literari, molt extensament tractat, a part dels noms propis, hi ha entrades per gèneres que, alhora, es divideixen entre exili i interior. I en aquest segon cas, entre idioma català i castellà. Encara en el camp cultural, hi ha entrades com la de la Gauche Divine o la Nova Cançó, així com molts textos temàtics. A diferència d’altres prohoms catalans que van col·laborar amb el règim, que són tractats amb consideració, Eugeni d’Ors no surt gens ben parat: "La seva adhesió a la causa dita nacional fou immediata, incondicional. L’hi predisposava una opció a favor de l’autoritarisme [...]. Prologuista de Mussolini, autor d’una endreça a Pétain i de poemes a José Antonio Primo de Rivera...".


Capellans i maquis

Per ordre alfabètic, hi surt de tot: l’Assemblea de Catalunya, Bandera Roja, la Brigada Política Social -"nom amb què es coneixia la policia del règim, d’inspiració nazi [...]. Entre 1972 i 1974 tenia 120 funcionaris de plantilla, 95 dels quals en actiu"-, el Camp de la Bota -"de les 3.385 execucions que hi hagué a Catalunya entre 1939 i 1953 (un 1,2% de la població), 1.689 van tenir com a escenari el Camp de la Bota"-, les campanyes contra Galinsoga o la de Volem bisbes catalans, la Caputxinada, el Consell de Burgos contra ETA... Tot això només fins a la c. Més: División Azul, Price, Fets de Palau, Franco a Catalunya -hi va fer 16 visites oficials-, Manifestació de Capellans, maquis -"gal·licisme usat per designar el moviment de resistència armada al franquisme"-, presons -pel gener de 1940 hi havia 280.000 homes tancats-, vagues diverses... La informació és ingent i molt diversa.

L’obra surt del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CFID), dirigit per Carme Molinero. És fruit de quatre anys de treball i hi han participat 97 historiadors, filòlegs, sociòlegs, politòlegs i experts diversos. Primer es va confegir una base de dades, després una primera tria de 1.500 entrades i finalment la versió que ara surt publicada. Entre els autors hi ha Borja de Riquer, Joan B. Culla, Manel Risques, Ricard Vinyes, Francesc Vilanova, Pere Ysàs, David Ballester, Maria Campillo, M. Josepa Gallofré, Martí Marín i Xavier Domènech, que l’ha coordinat.

Publicat a: Avui Edició Digital (26/05/2006)




  tancar històric  

Diputació de Barcelona