Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Diumenge, 23 de Juliol de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Temps i eternitat

07/11/2006Passa el temps, hem canviat de règim i moltes coses es resisteixen a canviar. ¿Són els homes que s’han allunyat de l’Església o és l’Església que s’ha allunyat dels homes? Montserrat, però, segueix al seu lloc. Cada any a finals d’estiu acostumo a pujar un dia a la muntanya i és un goig veure com tot el massís reverdeix i es recupera dels devastadors incendis de les dècades passades. És el cicle de la vida i potser per això sant Benet ja va triar la llegenda succisa virescit (tallat rebrota) per a l’escut del monestir de Motecasino.

Montserrat és natura i és cultura, però no es pot entendre la muntanya sense el monestir. Dins de l’església m’agrada contemplar un immens quadre de Montserrat Gudiol, Sant Benet amb la seva regla: sobre un fons completament negre, on l’hàbit benedictí es confon amb la negror del fons, hi destaquen les blancors dels peus, de les mans (que duen un llibre) i del rostre i la mirada. Benet de Núrsia era un jove que a inicis del segle VI va anar a Roma perquè volia ser advocat, però se’n va desdir. La cara del pare d’Europa pintada per Gudiol transmet mesura i ordre, valors que els benedictins han aportat al Vell Continent durant segles. I sembla que també transmet la paraula benedictina per excel·lència: pax.

"Prudentment ignorant i sàviament indocte, Benet va marxar a la solitud per habitar en si mateix", va escriure mossèn Ballarín a Sant Benet, mil cinc-cents anys, un deliciós llibret escrit l’any 1980. Sant Benet va escriure la seva regla, que no és un codi legal ni un testament patriarcal, sinó un dietari breu d’un pare de família. El bon seny romà d’aquell advocat frustrat es fia més de les persones que de les lleis: sap, per exemple, que si l’abat és bo no cal regla i que si és dolent no hi ha regla que el salvi. I així el 2025 la regla farà quinze segles que regeix la vida dels benedictins i que és llegida cada vespre a tots els monestirs.

A l’altre costat de l’església hi ha una capella lateral amb un altar de Subirachs, un escultor que m’agrada molt. A la porta hi ha esculpida la pregària de Salvador Espriu invocant sant Jordi contra el pitjor mal dels catalans: la guerra civil entre germans. I a dalt al cambril m’agrada veure el mosaic que retrata Gaudí, mossèn Cinto i Torras i Bages amb un ciri a la mà. Vestigis d’un temps de catolicisme sociològic que ha donat pas, en paraules de l’abat Soler, a una més moderna naturalesa de la fe: una adhesió més racional a una creença des de l’afectivitat i la intel·ligència.

En els meus darrers anys d’estudiant, per preparar els exàmens m’estava una setmana a l’hostatgeria del monestir. Aquest és un servei poc conegut però disponible per a tothom, atès que la regla de sant Benet exhorta que "l’hoste sigui tractat com el mateix Crist". Recordo vivament aquelles estades d’estudi intens, combinat amb el seguiment d’alguns oficis, en el més pur ritme de l’ora et labora benedictí. De les laudes matinals és un autèntic gust per als sentits el parenostre de Rimski-Kórsakov, que canten els monjos a quatre veus, i que he escoltat algunes vegades en esglésies ortodoxes de països de l’Est. També recordo les vespres, que acaben amb un motet cantat per l’escolania, i les completes, que se celebren al cor de dalt, amb tota l’església a les fosques i la Moreneta il·luminada al fons. Des de la pàgina web del monestir, ¿podrien seguir-se aquests oficis per mitjà d’una webcam?

’Beata solitudo, sola beatitudo’. Benaurada solitud, única benaurança. Aquestes paraules formen part de la tradició monàstica i són dures per a la nostra mentalitat moderna, però no pas per això deixen de ser suggerents. Resseguim, per exemple, Elias Canetti, autor de Massa i poder, un assaig del 1960 sobre els mecanismes del món modern que fan córrer a l’home el risc de perdre la seva identitat, segons aquest premi Nobel d’origen sefardita i expressió alemanya: "Qui no sap estar en solitud després no sap ser ell mateix enmig de la multitud".

Montserrat segueix al seu lloc. El romànic, el gòtic i el modernisme són vestigis de les diferents èpoques viscudes del "miracle català", tal com Joan Maragall va definir el monestir. L’esplendor de les seves pedres és un reflex de les èpoques d’expansió del país. I dins de la pedra històrica hi ha la pedra viva, uns monjos que volen donar testimoni que aquesta vida és una llavor de l’altra. Com tot monestir, "Montserrat no és la pau seràfica, és una mica d’esperança de pau en el dolor i les misèries dels homes", segons mossèn Ballarín. En tot cas, el monestir de Montserrat és un brillant testimoni català de diàleg entre el temps i l’eternitat.

Ramon Tremosa
i Balcells
Professor de teoria econòmica a la UB

Publicat a: Avui edició .Digital (31/08/2006)

  tancar històric  

Diputació de Barcelona