Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Diumenge, 28 de Maig de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Els tomàquets

09/03/2006La tomaca aconsegueix que el pa sec esdevingui mengívol, cosa que lliga molt bé amb la cuina d´aprofitament que adverteix que no s´ha de llençar res comestible. El pa amb tomàquet és el plat més universalment conegut de la cuina catalana, molt més que l´escudella i carn d´olla i que les seques amb botifarra. Hi ha alguns elements naturals que són indispensables a la cuina, com l´all, la ceba, la sal, l´oli, el pebre, el vinagre, el sucre, i pocs més, tanmateix la tomaca és dels productes de l´hort que més joc dóna i que trobem sempre dins la nevera.

La tomaca és originària de l´Amèrica tropical i la van portar al continent europeu al segle XVI, però no es va conrear fins al XVIII, ja que hi havia molts dubtes sobre la qualitat d´aquest aliment, mig fruita, mig hortalissa.

Es calcula que consumim uns 20 quilos de tomàquets a l´any sigui fresc com en conserva. Estic convençut que en menjo molts més perquè a l´estiu, molts dies per sopar, m´alimento d´un plat soper ple de tomàquets amb un parell d´alls trinxats, amanit amb oli verge i un grapat d´olives. Res més bo que sucar un tros de pa en el suc que desprèn la tomaca. Tinc la sort que a l´estiu passo força temps a l´illa de Formentera i allà hi ha una varietat de tomàquets extraordinària, de tal manera que quan els vaig tastar vaig recuperar el gust dels tomàquets que hi havia a l´hort dels meus pares. Totes les famílies de l´illa tenen un hort, un galliner, conills, un immens camp de blat per fer-se el pa en el seu forn, unes vinyes i cada any a l´entrada dels freds maten el porc, però el més deliciós de Formentera són els tomàquets, les figues i els ous.

Hi ha moltes classes de tomàquets; les «d´amanir» que es trenquen de la tomaquera un xic verdes, el tomàquet de «branca o canari», de la mida d´una pilota de ping-pong d´un vermell encès que es fa servir per sucar pa, el tomàquet cherrie petitet com una boleta que es posa sencer per guarnir les amanides, uns de color vermell altres grocs, el tomàquet de penjar que és el millor de tots per sucar i que es pot conservar tot l´any en un lloc fresc i sec, el tomàquet de Montserrat conegut també amb el nom de Rosa, de molta anomenada, que és emprat per farcir, i el de la pera, amb forma de pera, molt carnós (és el millor per fer gaspatxo i salses), el més emprat en la industria per a fer conserves.

Una denominació especial és la de les tomaques del Rif i les tomaques del Raf. Els primers oriünds de la regió del Rif, al nord-est del Marroc tenen molt prestigi en el món francòfil, però els del Raf, conreats a la Vega d´Almería, són tan exquisits i rars que els diuen tomates de «pata negra» com si fos un pernil jabugo de primeríssima qualitat. Aquests tomates, que s´assemblen a les anomenades de Montserrat, però tenen més polpa i més sabor, són de temporada, de curta temporada, ara a ple hivern és el temps que es cullen; tenen un gust dolç (totes les altres varietats tenen un punt d´acidesa, per això en el sofregit s´hi afegeixen unes cullerades de sucre) i malgrat l´aspecte arrugat i encongit, amb un verd menta intens en les ratlles que surten de la cua i la carn densa i forta és el millor de tots per fer amanides. La tomatera dels rafs necessita molt d´espai per fer aquest fruit tan selecte, tres o quatre quilos per metre quadrat, quan altres classes en el mateix espai en fan quinze. És molt car, un menjar de luxe, els primers arriben a 12 euros al quilo, però es van abaratant en la mesura que avança la temporada.

La primera vegada que en vaig menjar (no fa ni dos anys) va ser un regal d´una veïna que em va dir que eren tan extraordinaris com aquelles de les que parlava el conseller Saura. El primer cop no em van semblar res de l´altre món (una expressió divertida aquesta: «res de l´altre món», com si algú sabés com són les coses de l´altre món) en canvi a la meva dona sí; crec que encara cerco en els productes alimentaris el gust que vaig descobrir quan era petit.

Tanmateix he rectificat i ara crec que les tomaques del Raf són indiscutiblement les millors del món.

He citat en Saura perquè va ser ell qui va prometre que si sortia elegit les tomates tornarien a tenir el gust d´abans. Bon argument electoral: fer que retorni el gust de cada cosa. Però les tomates ens arriben d´El Ejido i no tenen cap sabor. Quin canvi més radicalment negatiu s´ha produït en l´agricultura! M´agradava més abans, quan les hortalisses i les fruites arribaven quan corresponia i si un any no es podien menjar pèsols o faves, paciència i a esperar la collita de l´any següent.

Publicat a: Diari de Girona (08/03/2006)


  tancar històric  

Diputació de Barcelona