Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Diumenge, 23 de Juliol de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

ENTREVISTA A LLUÍS GIRBAU. ESCOLANET DE MONTSERRAT

10/12/2004 -L’escolanet neix o es fa?
-Quan era a la panxa de la meva mare ja pujava a Montserrat, amb la romeria de Granollers. Quan tenia 4 anyets el meu pare em va preguntar: "¿T’agradaria ser escolà?" Però jo li deia que no, que em feia por...
-Per què?
-Perquè era petit... Però al fer 7 anys li vaig dir al pare: "Provem-ho!" M’hi va portar, i em van fer proves i més proves...
-Proves dificilíssimes, m’imagino.
-Per ser escolanet s’ha de tenir bona veu i bona oïda, i t’ha d’agradar la música... ¡Ah! I fa falta tenir un bon rendiment escolar.
-Com vas en aquest capítol?
-Abans anava al CEIP Salvador Espriu de Granollers, però no me’n recordo de les notes...
-Girem full. Un monestir imposa, oi que sí?
-¡I ara!
-És com el castell Hogwarts?
-Només he vist la primera de Harry Potter, però Montserrat no s’assembla gens al castell Hogwarts. A mi m’agrada ser aquí, fem molta música... ¡No es pensi que estem tancats entre reixes!
-No m’ho penso. És la primera vegada que vius lluny de casa.
-No! Ja havia anat de colònies amb el col.le i me les apanyava bé.
-I no trobes a faltar la mama?
-Trobo a faltar el caldo del meu pare... Home, el menjar de casa en general, i la meva germana petita, Queralt, amb qui jugava molt.
-Hi vas entrar al setembre. T’han fet alguna broma els veterans?
-Mmm... Ens van canviar els penjadors de lloc. Però tots són bona gent.
-Teniu una agenda de ministre.
-Ens llevem a les 7. Ens dutxem, fem el llit, resem i comencem les classes a les 8. A la 1 del migdia anem a la Salve i dinem. Després, una hora d’esbarjo i, de 3 a 7, toca música. Fem instrument, cant, piano, repertori... Cantem la Salve i un motet, sopem, estudiem i a les 9.30, a dormir.
-A dormir?
-Bé... Alguna nit xerrem i fem volts per les habitacions.
-Podeu veure la tele?
-Tenim mitja hora per veure la tele, però jo m’estimo més anar al poliesportiu a saltar al llit elàstic o a jugar al bàsquet.
-Els teus companys t’han elegit bisbetó. Què els dónes?
-Els vaig prometre un bon dinar! Perquè el bisbetó, per Sant Nicolau, que va ser dilluns, escull el dinar. I vaig triar lasanya de carn amb doble de formatge, pit a la planxa amb patates fregides i mousse de llimona amb trufes.
-Amb aquesta tria no hi ha qui et negui el vot!
-Vaig fer la promesa quan ja era bisbetó, no en la campanya electoral!
-Campanya electoral?
-Uns dies abans de Santa Cecília s’escullen tres aspirants entre els de 5è curs. Vam sortir l’Albert Martínez, l’Oriol Guimerà i jo. Hi va haver campanya, però sense parlar malament dels altres. Vam fer una votació de prova i una altra de veritat, i al final vaig sortir.
-Ets un home famós.
-Jo? Si de cas per parlar massa i per ser de l’Espanyol.
-Un periquito a Montserrat!
-El meu avi i el meu pare són de l’Espanyol, i jo també. Però quan juga el Barça contra algú de fora, vaig a favor de Catalunya, eh?
-De gran vols ser monjo?
-No, no. Això d’estar tot el dia anant a missa, vestit de negre... Jo de gran vull ser polític, pilot d’avió, maquinista de tren o músic.
-No està malament.
-M’agradaria ser polític perquè pots manar i fer un partit que acontenti la gent. Un partit ecològic i que reparteixi a tothom els mateixos diners.
-Creix ràpid, Girbau.
-I els avions i els trens m’agraden des de sempre. I la música també.
-No hauries preferit ser com David Bisbal?
-No! A mi m’agraden Brahms, Els Pets i La Oreja de Van Gogh. Quan canto estic molt content. Abans cantava a la coral Sol Ixent de Granollers. I l’altre dia vaig fer el primer solo i em vaig posar una mica nerviós.
-Escolta, i això que no hi hagi nenes a la vista què tal es porta?
-Bé. T’hi acostumes.


  tancar històric  

Diputació de Barcelona