Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Diumenge, 23 d'Abril de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

El millor quadre de Fèlix Mestres, a Montserrat

03/01/2005La malifeta ha estat reparada recuperant els frescos de Torres Garcia, però ara cal que la historiografia catalana faci justícia i doni a cadascú allò que li pertoca. I Fèlix Mestres ha de ser considerat com un pintor entre els grans. El quadre, que des d’ara es veurà al Museu de Montserrat ho demostra d’una manera evident.

La nostra pintura catalana és un dels millors patrimonis que tenim i que hem de rendibilitzar. No ens podem permetre el luxe de mantenir pintors com Fèlix Mestres "en una habitació a les fosques". A causa dels seus grans murals decoratius de pintura històrica considerats anacrònics, pompiers, altisonants i vanitosos. Aquest pintor és massa bo i el nostre país massa petit. No som París de França. Per això cal una amnistia pels pecats passats i una normalitat de convivència artística en el moment present, on els criteris ideològics no siguin els determinants per valorar la qualitat de l’art, sinó que l’art i els artistes parlin i es defensin per ells mateixos manifestant amb la seva obra el seu ofici i la seva personalitat d’artista consumat.

Fèlix Mestres va tenir els dos vessants: per una banda es considerava "gran pintor", i "la gran pintura" no li causava la repugnància que produïa els artistes més desinhibits i desimbolts, però no hi ha dubte que la pinzellada de Fèlix Mestres i que els quadres que ell va fer, no els encàrrecs oficials sinó els estudis de costums -especialment high live- i sobretot els de la seva família, els seus fills, l’interior de casa, els infants... tenen tot el glamur i tota la frescor dels millors pintors que els historiadors de l’art reservem per als més grans. Per aquest motiu, l’exhibició del quadre Diumenge de Rams (1911) al Museu de Montserrat serveix de contrapès de la balança i fa que aquest museu presenti un panorama de l’art català modern molt més ric i més equilibrat que fins ara.

El tema és deliciós. La família del pintor: l’esposa amb gran vestit negre de mudar, de gran senyora, i els seus quatre fills: Josep, Fèlix, Lluís i la petita Genoveva, ells vestits de mariners i al darrere la mainadera van o tornen de beneir la palma el Diumenge de Rams, de l’església de Santa Maria del Mar, el campanar de la qual apunta al fons, i es troben tot just davant del monument del Pla de Palau. El quadre ja va cridar l’atenció en el seu temps i fou distingit amb una medalla de segona a l’Exposició Nacional de Madrid, del 1912. Val la pena d’observar la frescor de la pinzellada i la joia de viure que traspua i transmet aquest quadre. És una festa per als ulls i qualsevol gurmet de la pintura es lleparà els llavis veient uns colors tan purs i entonats, que han sortit després d’una acurada i costosa restauració feta aquests mateixos dies.

El Museu de Montserrat està de festa i també tota la cultura plàstica catalana per l’enriquiment espiritual que comporta l’entrada d’aquesta pintura a l’àgora de diàleg i de confrontacions que conformen els diversos museus públics i privats que exhibeixen la crema de la nostra cultura, de país petit però viu i amb ganes de viure.

Josep de C. Laplana. Director del Museu de Montserrat

Publicat: Diari Avui. Edició Digital (30/12/2004)



  tancar històric  

Diputació de Barcelona