Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimarts, 25 d'Abril de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Entrevista a JOSEP MARIA SOLER CANALS, ABAT DE MONTSERRAT

09/01/2005--L’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) diu que l’Església és de les institucions que inspira menys confiança. ¿Això vol dir que Espanya ja no és catòlica?
--El diagnòstic no pot ser simplista perquè quan es pregunta a la gent si es considera catòlica, les enquestes apunten cap al 80%. Potser s’hauria de dir que pel que fa a la fe, més o menys intensa, hi ha una gran majoria que la segueix mantenint, però per diferents raons els responsables de l’Església inspiren poca confiança.
--Després que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) aprovés la pastoral sobre el terrorisme el 2002, criticada per nacionalistes bascos i catalans, no es va sentir la veu de Montserrat. ¿Catalunya ja no necessita els pronunciaments de l’abadia?
--En aquell context Montserrat no va fer sentir la seva veu, però després sí que va fer gestions amb motiu dels canvis que s’havien de produir al capdavant de l’Església catalana, però sense donar-ho a conèixer per no perjudicar el que s’estava fent. Després de la crisi dels bisbats i els nomenaments, Montserrat sí que va parlar.
--Però subsisteix la impressió que Montserrat ha renunciat a exercir la tasca de suplència que va fer en altres períodes històrics davant la falta de lideratge de l’Església catalana.
--Diria que Montserrat ara parla d’una altra manera, és una altra veu de l’Església que, a diferència d’altres, està dient: s’ha de fer una opció per la cultura, no s’ha de tenir por de la ciència, cal entrar en diàleg amb el món laic. I això ho fem a través del museu, treballant amb la universitat o mostrant papirs egipcis.
--Molts van interpretar que aquella pastoral va ser una concessió al Govern Aznar després que els bisbes bascos critiquessin la il.legalització de Batasuna. ¿Hi ha hagut massa proximitat entre la jerarquia catòlica i els governants?
--Si s’escolta el que deien els bisbes en alguns moments de l’època anterior, no. Potser cap al final n’hi va haver una mica més, tot i que també hi va haver bisbes disconformes. Pe- rò la imatge que pot haver quedat, que s’ha deixat a la gent, és que hi va haver una proximitat excessiva.
--Hi ha qui sosté que els bisbes catalans depenen en excés de la jerarquia eclesiàstica espanyola. ¿Creu que tenen raó?
--Crec que últimament, amb els canvis a les diòcesis de Catalunya, encetem una nova etapa. S’ha d’esperar, però tinc indicis que podem tenir una conferència episcopal catalana més aglutinada i amb iniciativa i veu més pròpia.
--¿Vostè creu que l’Església catòlica espanyola està sent perseguida pel Govern socialista?
--No. El que passa és que li ha col.locat alguns reptes davant que no són fàcils, però perseguida no.
--Suposo que es refereix a la legalització dels matrimonis gais. Hi ha catòlics que no hi estan d’acord, però que tampoc combreguen amb els comunicats apocalíptics i bel.ligerants de l’episcopat.
--Hi ha una realitat en la societat i el Parlament i el Govern l’han de regular. Una altra cosa és, si un es considera cristià, com enllaça aquesta necessitat amb la seva fe cristiana. I una altra cosa, per mi la més discutible, que s’utilitzi per a això la paraula matrimoni. Se li hauria de donar un altre nom, perquè el matrimoni, que és fet precristià, s’ha entès sempre entre home i dona.
--¿Quina visió té el Vaticà de Catalunya?
--El Vaticà pensa més en clau d’Estat que d’autonomies o nacions sense Estat. La visió que més els arriba és la del nunci, la CEE i l’ambaixador espanyol davant la Santa Seu. Tenen un pes important.
--Hi va haver un nunci, Lajos Kada, que va comparar la situació dels castellanoparlants a Catalunya amb la minoria hongaresa a Transsilvània, que viu marginada. A d’altres els sorprenen les misses en català.
--És bo que visitin el país, el nunci hauria d’anar no només a Barcelona, sinó a les diòcesis catalanes. Ho hauria de fer més. I se l’hauria de convidar més.
--Hi ha qui diu que la Santa Seu està actualment en mans dels que van sortir derrotats del Concili Vaticà II.
--Per mi, el debat està entre els partidaris de quedar-se en la literalitat dels documents del Concili o els que propugnen que el que s’ha de fer és seguir el seu esperit. L’ideal seria quedar-se en una situació intermèdia.
--¿El pròxim Papa serà italià?
--Personalment no em desagradaria. Després d’un pontificat llarg d’un no italià, em sembla que seria bo, perquè els italians tenen una manera de ser i de fer que els fa molt adaptables a diferents situacions.
Font: El Perìódico


  tancar històric  

Diputació de Barcelona