Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimecres, 26 de Juliol de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

El ’Sant Benet’ de Gudiol a Montserrat

13/07/2005Aquest quadre respon a un encàrrec per substituir un retaule del segle XIX a la capella de la nau dreta de la basílica, la mateixa que ens porta al cambril de la Mare de Déu. La construcció d’aquesta obra no només s’emmarca en la commemoració aleshores dels 1500 anys del naixement de sant Benet sinó que representa la introducció de l’art contemporani a Montserrat . El tema és tradicional en la iconografia benedictina de tots els temps i familiarment s’anomena Sanctus Benedictus Puer Sublacensis. Representa la figura del sant quan, abans de concloure els estudis de retòrica a Roma, va marxar a la cova de Subiaco, al costat d’un llac, lluny de la Ciutat Eterna.

No ens ha de ser gaire difícil imaginar els dubtes i la sensació de salt al buit que tingué la Montserrat Gudiol davant d’un dels reptes més ambiciosos que mai no li havien proposat. Comptava amb la pressió afegida de saber que la seva obra seria vista per milers de fidels cada dia i que havia de donar resposta a uns problemes iconogràfics i pictòrics impropis a la seva època, amb la qual cosa, fes el que fes, el resultat del seu treball seria llegit en clau conservadora i retrògrada pel moviment avantguardista imperant del moment. Per sobre de tot, la Montserrat Gudiol fou molt valenta a l’hora d’acceptar aquella proposta. Llavors ella estava en el moment més àlgid de la seva carrera, acabava de realitzar el sant Jordi de la Diputació de Barcelona, i la seva pintura clàssica i sòbria era ideal per assumir el repte. Si el sant Jordi era pur moviment en diagonal, vermell sobre vermell, el sant Benet calia que fos auster i greu, tot quietud en aplom clàssic, com un kourós grec transmutat en el retrat d’un jove romà com sortit dels retrats del Faium.

La Montserrat Gudiol mai no havia treballat amb una obra de format tan gran, més pròpies d’un mural que d’un quadre de cavallet. Des de Montserrat, el pare Josep de C. Laplana, director del museu, li proporcionà el programa iconogràfic. Calia que sant Benet vestís de negre amb l’hàbit dels benedictins, és a dir, amb la cogulla de mànigues molt àmplies, i li va explicar els símbols del sant que la pintora desestimà perquè no acabaven d’encaixar amb l’austeritat de la imatge. Des del principi, va pensar que el seu fill Jordi, que aleshores tenia disset anys, fes de model: curiosa imatge la d’una mare pintant sant Benet a través de qui més estima i donant resposta a la frase Fuit vir vitae venerabilis (hi hagué un home de vida venerable), i és que, ¿hi ha alguna cosa de més venerable (en el sentit d’amor maternal) que el propi fill? La imatge poderosa del sant Benet sortida dels pinzells en grisalla de la Gudiol recollia una de les frases que el pare Laplana li digué a cau d’orella: "habitavit secum" (va habitar en ell mateix), una de les màximes dels monjos, la solitud com una illa de recolliment que ells saben interioritzar. Durant aquell hivern en què la Montserrat treballà en el gran llenç va sofrir l’agonia i mort de la seva mare, patiment que queda reflectit en el testimoni de les mans del sant, pell i ossos, carnositat de cera anunciant el final. Mans que es relacionen amb el peu de la mateixa textura d’alabastre que sembla avançar recolzat a la pedra i del rostre allargassat i xuclat del sant jove, pell que contrasta amb la sintonia de negres i grisos que embolcalla l’obra.

Al llarg d’aquests 25 anys, la fortuna crítica d’aquest sant Benet ha rebut la interpretació de molts que s’hi han acostat, però el millor jutge és sempre el temps i avui aquesta obra, ja referent en la basílica del monestir, ha passat bé el sedàs d’aquest quart de segle i conserva el vigor d’una obra clàssica, naturalment inspirada en els referents de la pintura antiga que la Gudiol va conèixer a través del seu pare, el conegut crític d’art. El Sant Benet de Gudiol és una obra en majúscules i testimonia la vivència del pintor modern davant d’un encàrrec antic, la mateixa experiència que va saber resoldre Subirachs, igualment de magistral manera, en l’escultura en ciment a la capella del santíssim de la mateixa Basílica. Obres austeres que es miren com en un joc de miralls i es complementen alhora, pintura i escultura, i que integren els corrents de l’art contemporani en el món espiritual que simbolitza Montserrat.

Publicat: Avui Edició Digital (11/07/2005)


  tancar històric  

Diputació de Barcelona