Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimarts, 25 de Juliol de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

La muntanya de la cultura

19/08/2005Jo anava per la carretera i sabia que, més enllà de la línia contínua, a la meva dreta hi havia alguns centímetres abans del precipici. El cotxe em traçava un revolt i al darrere, sense cuneta possible, hi havia directament el cel, els núvols, el més enllà en cas d’un accident. Mirés avall o amunt, només se’m feia viva l’alçada de pedra i del buit. Suors fredes, pessigolleigs a les cames, però tot havia d’acabar en arribar a la muntanya sagrada, i llavors podria descansar. Arribo a dalt i el mareig segueix, no només perquè és com trobar-se sobre un núvol sinó a més perquè pensar en la importància de l’abadia de Montserrat en la cultura catalana fa també vertigen.

Aquí, des de la fundació del monestir, al segle XI, hi ha llibres. Naturalment primer van ser manuscrits, i a poc a poc el seu scriptorium va anar generant-ne de nous, especialment durant els segles XIV i XV. L’abat García de Cisneros arribaria a escriure que la provisió de llibres als monjos és la despesa més important en un monestir.

Ingènuament pregunto al director de les publicacions de l’abadia, el pare Josep Massot i Muntaner, sobre els inicis de l’editorial, pensant que em parlaria del franquisme, i ell em transporta al segle XV, quan va arribar al monestir una impremta d’alguns deixebles del mateix Gutenberg i ja hi havia activitat. Si hagués llegit abans el llibre Cinc-cents anys de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que acaben de publicar, ho hauria sabut. Allí, Francesc-Xavier Altés, Josep Massot i Josep Faulí repassen la tasca feta des de Montserrat al llarg de mig mil·lenni d’activitat editorial. Ja el 1470 s’hi van fer estampes impreses, i a finals de segle s’hi deurien imprimir els primers llibres. La impremta, llavors, no només va produir llibres, sinó també fullets, estampes o propaganda diversa del monestir per a monjos i pelegrins, fins al punt que se’n van fer també en castellà per enviar-los a altres llocs, com la congregació benedictina de Valladolid. La impremta va anar fent camí, sobretot amb temes religiosos i també d’història com els de l’abat Pedro de Burgos. De 1835 a 1844 el monestir es va tancar i amb l’abat Muntadas s’hi va reprendre l’activitat editora, però no va ser fins a l’abat Marcet, a principis del segle XX, que l’editorial montserratina comença a convertir-se en una editorial moderna. En aquesta època, a més, la biblioteca agafa una gran volada (passa de 15.000 a 150.000 volums), i el 1917 Josep Puig i Cadafalch dissenya noves sales per a la lectura. L’abat Marcet va començar l’edició de revistes i llibres en català.

La Guerra Civil va aturar les publicacions de l’abadia, i el 1939 l’activitat va quedar reduïda al mínim, amb poc més que estampetes i alguna traducció escadussera, però el 1946 van començar la represa. El 1958 van començar les revistes Serra d’Or i Qüestions de vida cristiana, segueixen publicant llibres i l’any 1968 inicien Tretzevents i les colleccions infantils. El 1971 l’abat Cassià Maria Just va encomanar la direcció de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM) al pare Massot, que ja no ha parat. Amb ell al capdavant, les PAM han editat llibres quasi normals, posant èmfasi en la llengua, la literatura i la història, però també l’excursionisme i el llibre infantil, així com llibres de música i naturalment el llibre religiós. Han publicat la Bíblia de Montserrat, el Digui, digui, assaigs sobre l’obra de Jordi Sarsanedas i de Josep Palau i Fabre, llibres de Ramon Llull i Anna Murià, per citar-ne alguns exemples. A més, també publiquen els llibres dels monjos de la mateixa abadia.

Massot creu que durant anys les PAM, sobretot pel que fa a l’assaig, han publicat el que hauria correspost a les universitats, però és un paper que els ha tocat de fer. Als seus 63 anys, està convençut que una altra editorial no hauria pogut fer el mateix, encara que només fos per una qüestió econòmica: "Jo no cobro i els monjos no cobren drets d’autor".

Si les PAM són potser la contribució de l’abadia de portes enfora, l’activitat de la biblioteca -que mira cap endins- no és pas menys important. La seva funció és encara "donar suport a la lectura i a la investigació pròpies d’un monestir benedictí" i "és un instrument indispensable per recolzar els centres d’estudi de l’abadia i l’activitat cultural de Montserrat".

El pare Damià Roure és el director de la biblioteca des del 1996 i intenta contribuir a fer accessible el fons, especialment amb la digitalització dels catàlegs i també de peces com el Cançoner del marquès de Barberà, un dels més consultats i una còpia del qual es pot trobar ja a Internet. La sala de lectura també és oberta als investigadors i a lectors interessats en els temes propis. Roure, de 59 anys, ens explica que alguns àmbits no es podrien estudiar bé sense aquesta biblioteca, amb un fons que inclou 33.000 monografies, 6.000 revistes, 1.500 manuscrits, 400 incunables, 3.800 llibres del segle XVI, 500 mapes antics i 18.000 gravats d’artistes com Rembrandt, Dürer, Goya, Fortuny, Miró, Picasso, Dalí i Tàpies. És emocionant saber que aquí hi ha alguns manuscrits de Jacint Verdaguer, el Forum Iudicum i el famós Llibre Vermell de Montserrat. Una història, unes xifres i uns noms que em fan tornar el vertigen i em preparen per baixar del núvol.

Biblioteca de l’Abadia de Montserrat. Telèfon: 93 877 77 66 (ext. 1750) www.bibliotecademontserrat.net
A l’abadia de Montserrat hi ha llibres des de la seva fundació, al segle XI, ja que en la tradició benedictina els llibres són imprescindibles per a la formació dels monjos, i a finals del segle XV ja s’hi imprimien llibres. Avui, amb les publicacions i la biblioteca, Montserrat és un gran centre de cultura.

Biblioteca de Montserrat

L’Abadia de Montserrat és l’editorial en actiu més antiga del món.
La biblioteca té més de 330.000 volums.
Les PAM van tenir un paper molt important com a editorial en català durant el franquisme

Publicat: AVUI Edició Digital



  tancar històric  

Diputació de Barcelona