Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dijous, 23 de Març de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

El monjo que va afinar Montserrat

07/12/2005«Amb la seva fe i amb la seva música, el pare Ireneu ens ha ajudat a fer més agradable la precarietat d’aquesta vida.» Són paraules de l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, durant la missa exequial de qui va ser l’ànima de l’Escolania des del 1953 fins al 1997. Ireneu Segarra (Jesús era el seu nom de bateig) va morir el 19 de novembre passat als 88 anys, després de tota una vida dedicada al santuari de Montserrat i a la música. «Els 44 anys que va dirigir l’Escolania ja diuen molt de la gran constància en el treball del pare Ireneu», sosté un altre monjo, Bernabé Dalmau, sotsprior del monestir. El treball amb els nois és dur i sempre nou, ja que al cap de quatre anys d’ingressar al cor els canvia la veu, per la qual cosa l’aplicació del pare Ireneu en el sentit artístic dels escolans era una feina «de filigrana», assevera Dalmau, que subratlla també la faceta de compositor i de pedagog del mestre.

I és que l’obra d’Ireneu Segarra no es troba tancada tan sols en els murs del monestir sinó que continua present en les celebracions litúrgiques de les parròquies en els nombrosos himnes i antífones de salms que va compondre, així com també en els seus treballs pedagògics. Va escriure el mètode La veu del noi cantor -traduït a quatre llengües, que ha proporcionat la marca del so de l’Escolania- i també va participar en la redacció d’un mètode de pedagogia musical (El meu llibre de música) que s’aplica en moltes escoles del país.


Salt internacional

Dels anys de dedicació a l’Escolania de Montserrat, en van sorgir més d’un centenar d’enregistraments, la possibilitat d’interpretar peces ambicioses com la Missa Salisburgensis i les Vespres de Monteverdi, i la consecució d’un prestigi internacional que es va plasmar sobretot a partir del 1969 en diverses gires que van portar el cor fins al festival de Salzburg i a països com Israel i el Japó. Manel Gasch, actual coordinador de l’Escolania, assenyala que una de les fites del pare Ireneu Segarra va ser aconseguir un «equilibri entre la tasca a Montserrat i les sol·licituds d’actuacions fora del monestir», cosa que va fer sense concessions a estils allunyats de la tradició montserratina.

L’Escolania -que precisament avui celebra Sant Nicolau i la festa del bisbetó- viu actualment una època de canvis per adaptar-se als nous temps i respondre al descens de la demanda de noves incorporacions que s’ha detectat en els darrers anys. Tot i així, Gasch defensa l’Escolania de Montserrat com l’únic cor de veus blanques de Catalunya amb un nivell de qualitat a l’alçada dels bons cors europeus. «És un patrimoni nacional i hem de fer l’esforç per mantenir-lo», afirma. Per fer-ho, a Montserrat tenen clar que caldrà seguir els ensenyaments del pare Ireneu que, com recorda Gasch, «no buscava fer virtuosos sinó músics integrals, que entenguessin la música des de dintre, que la sentissin».

Inseparable de la seva dedicació a la música va ser la seva condició de religiós benedictí. «Era molt humà, però també temperamental, un monjo exemplar i un abnegat home de pregària», assenyala Bernabé Dalmau, que no dubta a considerar Segarra un dels monjos més rellevants del segle XX al monestir de Montserrat.


Publicat: El Punt Edició Digital (06/12/2005)

  tancar històric  

Diputació de Barcelona