Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dijous, 23 de Març de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Entrevista al monjo Marc Taxonera.

20/12/2006L’advocat de Puig Antich, Francesc de Paula Caminal, assegurava a l’AVUI (28-10-06) que només els monjos de Montserrat van donar-los suport. El monjo amb qui es reunien és el pare Marc Taxonera, que ha accedit a detallar la implicació de l’abadia en el cas.

En quin context cal emmarcar el cas de Salvador Puig Antich?

A banda dels grups clandestins que després han estat els partits polítics, també hi havia moviments marginals que reclutaven gent molt jove que se sotmetia a directrius estrictes. Aquesta manera de funcionar va donar un cert descrèdit a aquests grups.

¿Aquest descrèdit explica que bona part de la societat no s’impliqués en la lluita per aturar la condemna a mort?

La condemna fou rebutjada per tothom, amb independència de la ideologia política que professés Puig Antich. Però cal tenir en compte que la ideologia anarquista a Catalunya ja quedava fora de context, i tothom recordava el paper dels anarquistes durant la Guerra Civil.

Els partits polítics se’n van mantenir al marge.

Hi va haver alguns partits i altres grups que, precisament, aquest factor ideològic els va frenar a l’hora d’intervenir-hi directament, perquè Puig Antich no era de la seva corda.

I l’Assemblea de Catalunya, ¿va fer algun gest en aquest sentit?

L’Assemblea, per les dificultats que comportava, es reunia molt de tant en tant, i no em consta que fes cap pronunciament públic sobre el cas.

¿A Unió Democràtica, i al petit grup de persones que després fundarien CDC també els va frenar la ideologia de Puig Antich per no donar-li suport explícit?

No recordo cap cosa concreta d’Unió Democràtica. Pujol i el seu entorn estaven en contra de la pena de mort, però en realitat no eren un grup constituït i no podien fer una declaració oficial.

Els advocats de Puig Antich diuen que l’únic suport va ser el dels monjos de Montserrat.

Jo diria que no estaven tan sols. Quan se’l va condemnar a mort, tothom hi va estar en contra i es va actuar, cadascú a la seva manera. Recordo l’actuació del Col·legi d’Advocats, amb el seu degà, i la Comissió de Drets Humans del Col·legi.

Per què l’abadia de Montserrat es va interessar pel cas?
La mare de Puig Antich havia estat professora del pare abat Cassià Maria Just, a Igualada, i es tenien un gran respecte. Aquest afecte personal va fer que l’abat tingués relació amb les germanes del Salvador. Però el sol fet d’estar condemnat a mort ja fou motiu suficient per donar el nostre suport. Jo ja actuava en d’altres casos similars de repressió política i tortures, i posteriorment, ens vam implicar en el cas del Txiki [afusellat el desembre de 1975 per pertinença a ETA].

Què en recorda, d’aquelles trobades amb els advocats?

M’explicaven les novetats del procés i les possibilitats que veien de sortir-se’n. Jo els duia els retalls de premsa d’un diari italià (Il Popolo) que rebia a l’abadia i que parlava molt del cas del Salvador, perquè els fessin arribar a les seves germanes.

¿Els oferia alguna cosa més que suport espiritual i informació de l’estranger?

Qualsevol cosa que poguéssim fer per ajudar-los. Les meves visites eren una manera de fer-los veure que tenien gent que s’interessava pel cas.

¿L’abadia va fer alguna gestió concreta?

Quan Puig Antich ja estava condemnat a mort, el pare abat va telefonar a l’abat primat benedictí, que dirigia la universitat benedictina de Roma, per demanar-li que intervingués en la secretaria d’Estat perquè la Santa Seu fes una petició d’indult.

Van obtenir una resposta directa?

Ens consta que ho van fer, però ja coneixem el resultat de la petició.
Com recorda la nit del 2 de març de 1974?

Jo era al monestir, pendent del desenllaç. El cert és que hi va haver molta més mobilització pel Txiki que per Puig Antich.

¿El monestir va haver de passar comptes per la seva implicació directa en el cas?

No ens havíem de justificar davant de ningú, i en tot cas, al bisbat ja coneixien la nostra actuació i hi estaven d’acord.

De la resta de l’Església catalana, cap altre sector s’hi va implicar?

El Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans, integrat per l’abadia de Montserrat, els Jesuïtes, els Caputxins i alguns representants episcopals, també va actuar en el cas, encara que no visités els advocats.

Si Puig Antich no hagués estat anarquista, la societat s’hauria mobilitzat més?

Més que l’anarquisme, va pesar molt el fet que el MIL cometés actes terroristes. La societat podia tolerar com a màxim el que feien altres grups marginals, com petites manifestacions o llançar quatre pedres.

Si no hi hagués hagut pena de mort, la gent ni n’hauria parlat.

¿És partidari de la revisió del cas Puig Antich?

El cas de Puig Antich i alguns altres, que no són pas gaires, s’han de revisar perquè ja no tenen res a veure amb la Guerra Civil, és necessari perquè quedi clara la indefensió jurídica en què es trobaven els acusats. En canvi, crec que no s’ha de revisar res de la Guerra Civil, perquè és donar una legitimitat a uns tribunals que no la tenien. I em refereixo als Consells de Guerra, al Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció i als Tribunals Populars, o anteriorment l’Oficina Jurídica. Per a aquests casos n’hi hauria prou amb una declaració general que digués que tot això era il·legal.

Publicat a: Avui Edició Digital (12/12/2006)

  tancar històric  

Diputació de Barcelona