Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Dimarts, 27 de Juny de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 8h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTÍCIES  

Montserrat Rico: «L’holocaust va ser una venjança d’inspiració bíblica»

26/02/2007+ L’escriptora s’ha documentat a fons per al seu llibre.
Rico ha elaborat la seva novel·la des del rigor històric, després d’una profusa investigació sobre el tema i amb entrevistes personals amb testimonis com el del monjo Amadeu Ripoll, que va ser l’encarregat de rebre Himmler en la seva visita a Montserrat, atès que era l’únic membre de la comunitat que parlava alemany. Precisament la visita de Heinrich Himmler a Barcelona, el 23 d’octubre de 1940 (el mateix dia que Franco s’entrevistava amb Hitler a Hendaia), és l’epicentre de la novel·la. Dos historiadors alemanys, Walter Ebert i Klaus Glaser, reben l’encàrrec de rastrejar la pista del Sant Greal, la copa de l’Últim Sopar de Jesús, que els capitosts nazis cercaven per obtenir el poder llegendari que provenia del calze sant. «La meva primera intenció era demostrar que la recerca d’aquesta i altres relíquies per part de la jerarquia nazi no era una bola», indica Rico. Però la investigació va portar l’autora encara a fer un pas més, com és la teoria dels nazis que Jesucrist havia estat ari, i no jueu. «Crec que pocs s’havien fixat que l’holocaust va ser una venjança d’inspiració bíblica», sosté. Així, els dos investigadors que treballen per al partit nacionalsocialista (un dels quals és un jueu infiltrat) segueixen les pistes de la literatura greàlica fins a Rennes-le-Château, al sud de França, i després més al sud dels Pirineus. La presència del Sant Greal no s’ha detectat mai a Montserrat, però sí a altres punts com ara les valls d’Osca, el cenobi de San Juan de la Peña o el Palau Reial de Barcelona, fins arribar a la Seu de València, on hi ha el calze actualment. «El de València és el més ben documentat; des del punt de vista científic sembla difícil que sigui l’autèntic, però pels fidels compleix la seva missió», comenta. Rico apunta que potser va ser un error el que va portar Himmler fins a Montserrat; ara bé, insisteix que els nazis no només buscaven el Sant Greal i la Santa Llança, sinó també el cos momificat de Jesucrist, amb el qual demostrarien la seva tesi estrafolària que el seu messies ari havia estat assassinat pels jueus.

«Els protagonistes ficticis són en el fons una excusa per recrear els escenaris de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial», indica Rico. La investigació nazi s’enllaçarà amb la història tràgica de Marina Barahona i Oriol Turmeda. Ella fuig d’Haro i d’un marit cafre i feixista fins a arribar malalta a Argelers. Ell també fuig de la por i la mort, després de la pèrdua de la seva amant i la seva mare en els bombardejos de Barcelona de 1938. La tràgica història d’amor d’aquesta parella s’entrecreua en el periple dels investigadors alemanys en l’oasi de Vichy, que desembocarà en l’expiració de la plaga nazi amb el final de la guerra. Rico condensa així la seva intenció: «L’abadia profanada és, per damunt de tot, un cant a l’esperança i el més silenciós i líric clam de la humanitat maltractada.»

Publicat a El Punt Edició Digital (25/02/2007)


  tancar històric  

Diputació de Barcelona