Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Diumenge, 24 de Setembre de 2017
Dades meteorològiques     
Màxima -ºC   Mínima -ºC   Informació meteorològica
Cercador Accessibilitat Mapa web Adreces Contacte
Vista general


Oficines Municipals

Horari d'atenció al públic:
De dilluns a divendres de 9h a 15h
Els dijous de 16,30h a 19,30h
Del 15 de juny al 15 de setembre:
de dilluns a divendres de 8h a 14h (Horari d'estiu).

Pl. de la Font Gran, 2
08691 Monistrol de Montserrat

T. 93 835 00 11
F. 93 828 41 63
NOTíCIES  

NA MELSUINA SUNYER, LA CALLERA DE COLLBATÓ (III PART)

18/04/2008

El novembre de 1607, la Melusina va estar denunciada al Consell del terme encarregat de jutjar aquests temes que va manar la seva capció d’immediat. Els seus captors, al front del quals n’havia el mossèn de Collbató –i delator-, August Espiell, no van trigar a anar armats fins a l’entrada de la cova per complir l’ordre amb ell d’impagable llàtzer.



Un eclesiàstic prou insolent, aquest Espiell, que desviat de la verdadera paraula del déu de qui deia ser deutor, s’acotxava ben freqüentment en els llits de nombroses feligreses del poble entre homilia i homilia per deixar-se portar pels plaers pagans de la luxúria carnal. Una mà de fermesa aparent de l’ortodòxia cristiana a la terra, afeblida sense remissió pel seu continu accés al pecat, que cercava el perdó alimentant el fanatisme popular amb l’excusa de la desgràcia de la Melusina.



Des de l’accés a la gruta, el dia de l’apressament, aquell endevinaire de mercadals va invocar com un esperitat els preceptes cristians de la fe única per fer-la sortir a la llum de la raó, aleshores de la cavorca on feia vida, la Melusina. Lluïa a les mans un crucifix llargarut que agafava com una espasa, segurament pensant fer-se amb una cadira al regne dels cels... tant que s’esforçava. A l’empara de la seva superstició, convencé els deu soldats per entrar i prendre-la falsejant i exagerant detalls del seu paganisme amb ambigüitats inversemblants que, sense cap altra instigació popular, li serviren per passar comptes.



Durant la instrucció del procés a la locus iustitia -casa de la llei- (antic palauet natrici, avui ocupat per l’edifici de Can Tutor), exposà com a relator oficial el requisitori dels esgarrifadors detalls de les malvestats amb què incorria assíduament la callera de Collbató, amb el seu exercici apostàtic. També donà notícies certes dels aquelarres o sàbats que es realitzaven a un tossol molt determinat de Montserrat on éssers banyuts sobrenaturals amb peus de cabra i formes de boc –dimoni- acudien els solsticis “sacsejant-se com fanatitzats” adés de tenir relacions orgiàstiques amb elles i embolcallar la muntanya de gemecs d’allò més pecaminosos i impurs.



Ja hi tornen les del sàbat

a sobre les muntanyes

de l’antic cim serrat

per entendre’s amb els de les banyes





Acabat el judici, essent trobada absolutament culpable de sotmetre’s al maldestrament del Maligne per allò que feia de paraula i obra ad libitum, va ser arrossegada a empenys pels carrers blavets de Collbató on els vilatans l’escridassaren i llançaren a propòsit aigua beneita, branquetes de romaní i sal, camí a la presó del castell en espera del compliment de l’execució de la sentència. Fins arribar el dia, va patir suplicis inhumans en la ment sabent que seria en poques jornades cendres i fum. I també de físics amb horribles tortures corporals, encara que es va redimir per salvar l’ànima declarant en contra seva en els termes que disposava l’auto de fe dels comissionats de la Santa Inquisició que la jutjaren.



Tal volta li van confiscar d’immediat els seus enginys, gorgs i secretes pertinències i les dipositaren a la sagristia de l’església parroquial, per sotmetre-les a ulterior estudi les autoritats. Hi havia, entre aquells tresors singulars, tractats inèdits de bruixeria en els que se n’assegurava que es podia fer tornar a la vida els morts o viatjar en el temps... Però la inesperada desaparició del mossèn, en un accident fortuït d’estranyes conclusions, deixà moltes respostes per cloure alhora que definitivament perdudes aquelles col·leccions.



Un 14 de febrer de 1608, a la plaça de l’església, emmanillada de caps i peus a un tronc de pi sense escorça disposat en vertical i rodejat d’abundant oliu sec, la van cremar salvatgement en compliment de la pena imposada.



Fum de sabatots la nit de primavera a Collbató, fum de sabatots...



Morta, l’hem,

la callera.

A veure-la, mai tornarem,

allà on era.


  tancar històric  

Diputació de Barcelona